dijous, 10 d’octubre de 2013

La independència és una eina per canviar-ho tot [Crònica]

El passat dimarts 8 d’octubre, vespra de la Diada Nacional del País Valencià, la diputada de la CUP-AE Isabel Vallet va visitar Alacant per a presentar la campanya Independència per canviar-ho tot i explicar les anàlisis que l’Esquerra Independentista fa de l’actual situació política als Països Catalans.



Per a començar l’acte, un representant de l’Esquerra Independentista del Sud, l’espai que coordina l’activitat política de les assemblees comarcals d’Endavant, Arran i el Sepc, va explicar la intensa feina desplegada en els darrers anys, tant en els espais unitaris com ara el Moviment de Resistència Global, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades o el Casal Popular Tio Cuc, com en la pròpia dinàmica de les organitzacions, amb una gran quantitat d’activitat interna (formació, debat, coordinació) com externa (xarrades, manifestacions, agitació…) en els diferents eixos de treball de l’Esquerra Independentista: feminisme, construcció nacional i lluita pel socialisme.


Isabel Vallet, per la seua banda, indicà les grans desconfiances de l’Esquerra Independentista respecte a un procés sobiranista institucional i interclassista. La diputada raonà que aquest procés està dirigit per partit i institucions, i no per les classes populars; uns partits que porten 30 anys pactant per mantenir l’autonomisme i els seus privilegis classistes, i que al mateix temps que fan grans declaracions continuen desnonant famílies, privatitzant serveis públics, retallant drets socials, i rescatant bancs i grans empreses. En aquest sentit, Vallet incidí en que aquesta dirigència burgesa vol plantejar la independència com un projecte enganyosament neutral, amagant els seus interessos de classe i ocultant baix el lema “primer la independència i després ja veurem” el seu veritable projecte de país que apliquen diàriament, fet a mida de l’oligarquia i dels interessos del gran capital; en aquest sentit, recalcà que la desitjada pertinença a la Unió Europea i la negativa a la construcció nacional dels Països Catalans incideixen encara més en el projecte burgès i antidemocràtic, que prioritza el pagament del deute, l’ajuda a la banca i les privatitzacions per damunt d’un veritable i complet procés d’alliberament.

D’aquesta manera, Isabel Vallet plantejà la necessitat que siguen les classes populars i les organitzacions de classe les que lideren un procés de ruptura amb els estats espanyol i francès, amb el capital i amb el patriarcat, des de la mobilització al carrer i la desobediència. Explicant, primer de tot, que els mateixos que desnonen, privatitzen i rescaten bancs són els autèntics enemics de l’autodeterminació dels Països Catalans, que la independència no és un objectiu sinó una eina per a canviar-ho tot i construir un altre model de relacions productives i socials, que cal emplenar de contingut nacional, social i feminista les expressions populars del moviment, i que cal continuar construint espais de contrapoder popular des de la base.