8 DE MARÇ, DIADA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES

Només nosaltres les dones de classe treballadora trobem en la desgràcia de ser les doblement
explotades pel capitalisme i el patriarcat, la virtut de ser l'únic subjecte polític amb capacitat
per poder aturar, bloquejar, paralitzar i enderrocar des de dos espais o esferes d'acció, aquests
sistemes d'opressió. Quan diem, llavors, que juntes som més fortes no ho fem només com a
consigna, us volem transmetre a vosaltres, les dones encara no organitzades, que tenim a les
nostres mans la força per construir una societat nova i lliure de qualsevol forma de violència
masclista.

Ara, que d'una banda, veiem com el terrorisme patriarcal s'organitza per assegurar la continuïtat
dels privilegis masculins i que, d'altra, trobem com els discursos més “progressistes” se'n fan
ressò de la dels feminicidis sense aprofundir en la causa real d’aquests, cal recordar perquè
estem ací i quin és el sentit d'eixir al carrer cada 8 de març. Ni festiu, ni folklòric, ni de
celebració. El nostre 8 de març feminista i combatiu es reconeix en els orígens d'aquesta diada,
en les vagues i protestes protagonitzades per les obreres del tèxtil a Nova York o el 8 març de
1917 a Sant Petesburg. Trenquem amb el silenci al qual la construcció patriarcal de la història
ens sotmet per reconéixer-nos en el passat i el present de cada dona lluitadora.

Als Països Catalans les dones cobrem de mitjana un 20% menys que els homes. La divisió
sexual del treball ens força a assumir tot el treball de reproductiu que, invisibilitzat des de la
llar, representa la base per al manteniment de la vida de les persones que sustenten el sistema
capitalista. A sobre, tenim pitjors condicions de treball, i se'ns obliga a una bona presència, a un
bon somriure, a complir amb unes pressions estètiques i se'ns assetja sexualment de cambreres
a un bar, d'infermeres, de dependents de roba o de caixeres d'un supermercat. Se'ns exigeix el
doble de treball que als homes per ser la meitat de visibles i reconegudes que ells i, a més
d'ocupar els treballs més precaris, protagonitzem els índexs d'atur de llarga durada més elevats,
així com de pobresa i d’exclusió social.

Desobediència davant les seues institucions d'opressió, siguen estatals, autonòmiques,
eclesiàstiques, escolars o els mitjans de comunicació. Autodefensa individual i col·lectiva per
respondre directament i amb contundència a les agressions, perquè no tinguem por quan tornem
soles a casa, per ocupar l'espai públic amb plena llibertat reivindicant que el carrer i la nit són i
seran nostres. Autoorganització com a única alternativa per no sentir-nos soles, per saber que
en som moltes, que no són problemes individuals sinó polítics, per trencar amb l'aïllament i
com a base per a l'estructuració del conjunt del nostre moviment. Perquè els Països Catalans
seran feministes o no seran.

El 8 de març i la resta de l'any: JUNTES SOM MÉS FORTES!

  ORGANITZACIÓ I AUTODEFENSA FEMINISTA!

Assasinat d'una dona a Elx [Comunicat]

El passat dilluns 2 de novembre, una dona, de 42 anys, ha estat assassinada al País Valencià, concretament al municipi d’Elx (Baix Vinalopó) a mans del seu company, de 46 anys, el qual li ha colpejat fins a deixar-la sense vida. Des d’Arran volem manifestar la nostra més rotunda condemna davant aquestos assassinats per violència de gènere.

Malauradament aquestos casos se sumen al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors. Concretament, durant el 2015 es va comptabilitzar la tràgica xifra de 17 dones assassinades per violència masclista als Països Catalans. Així doncs, constatem que no es tracta d’un fet aïllat i veiem com la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió i dominació, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència com ho són, també, la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

Dins d’aquests models d’opressió i dominació del patriarcat, també cal fer esment al model de relacions sexo-afectives i relacional basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

El patriarcat sotmet de manera violenta a la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Cal acabar d’una per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també amb la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors. Als Països Catalans i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin apoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en què el patriarcat ens oprimeix i es retro-alimenta. Així mateix, l’única manera possible de donar resposta a aquesta violència ha de ser a través de l’apoderament i l’autodefensa de les dones. Perquè només sent dones vertaderament autònomes podrem ser lliures.

Contra les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.

Cap agressió sense resposta. Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Al País Valencià, 2 de novembre de 2015