dimarts, 8 de gener de 2013

Només lluitant tenim futur!

El jovent dels Països Catalans ens trobem en una situació social i econòmica d’absoluta precarietat i misèria. El retrocés econòmic fruit de les polítiques neoliberals impulsades tant des dels governs espanyol i francès com des de la Unió Europea estant tenint com a un dels principals blancs les joves. L’atur juvenil s’enfila a xifres desorbitades de més del 50%, la reforma laboral i la creació del contracte d’aprenent han fet que la situació laboral de molts joves encara sigui més precària i l’acomiadament sigui més fàcil que mai. La pujada del 66% de les taxes universitàries, que impedeix l’accés a la universitat de bona part del jovent del nostre país, i l’augment sense aturador dels preus del transport públic, són només dos exemples de les múltiples i injustificades retallades que s’estan aplicant als serveis públics. Ser jove avui dia no és sinònim d’entusiasme i il·lusió, sinó de por, dependència i precarietat.



D’altra banda, l’ofensiva espanyolista segueix actuant amb duresa des de les institucions. Els últims anys, al País Valencià la nostra llengua ha estat durament reprimida pel govern del PP amb l’aprovació del Decret de Plurilingüisme que margina encara més l’ensenyament del valencià a les aules, el tancament de les emissions de TV3 o la persistència en l’intent de divisió de la unitat de la llengua. A les Illes Balears i Pitiüses, el PP està provocant un veritable genocidi lingüístic amb la modificació de la llei de normalització lingüística que pretén esborrar el català de la vida pública i institucional. A la Franja de Ponent, el català es veu ara ridiculitzat amb el topònim d’aragonès oriental i, finalment, al Principat l’Estat espanyol ja ha començat la campanya mediàtica i legal per aturar un eventual referèndum d’autodeterminació d’aquesta part del nostre territori. La resposta als nostres barris, pobles i ciutats és ben viva: les mobilitzacions pel referèndum d’autodeterminació o per la llengua han estat ben recolzades al carrer els darrers dos anys. No obstant això, caldrà canalitzar tota la força i potencialitat que tenim les joves dels Països Catalans prenent la paraula i els carrers.
El patriarcat, per la seua banda, ens oprimeix a totes i a tots, especialment a les dones treballadores i al col·lectiu LGTBI. La divisió sexual del treball que el capitalisme necessita per existir fa servir un codi de valors que protegeix l’home heterosexual i la classe dominant tot relegant la dona treballadora al seu paper reproductiu i excloent totes les persones identitat de les quals se surtin dels patrons i codis de conducta imposats pel patriarcat. El capitalisme necessita, doncs, del patriarcat per subsistir. Del control del cos de les dones rau lleis com la contrareforma de l’avortament que criminalitza les dones que volen interrompre embarassos no desitjats, i la sanció social i institucional de totes aquelles identitats sexuals no heteronormatives es transformen en greus discriminacions com la patologització, per exemple, de les transsexuals.
A més a més, els interessos capitalistes continuen amb la destrucció del nostre territori amb agressions als paratges naturals, com evidencien nous macroprojectes faraònics com el “Barcelona World”, la construcció de les línies del TAV, de la MAT o la intenció de realitzar un projecte de “Fraking” a les comarques dels Ports i el Maestrat, sense oblidar els intents de rellançar autèntics atemptats a la natura i l’economia com van ser Marina d’Or, Terra Mítica o la reiterada destrucció del litoral del nostre país, especialment, a les Illes, donant sempre preferència a suposats interessos econòmics que no reverteixen en el gruix de la població.
Si analitzem aquestes agressions, els i les joves podem observar que són molt pocs els que ens imposen situacions desfavorables als interessos de les classes populars. La UE i el FMI, seguint els interessos de l’alta burgesia i de les grans multinacionals, estan aplicant les retallades als serveis públics del nostre país amb la complicitat de la gran majoria dels partits institucionals, per intentar salvar un sistema capitalista contrari a les reivindicacions i necessitats de les classes populars. Són aquestes mateixes grans multinacionals les que intenten lucrar-se a costa de la destrucció del nostre territori sense preocupar-se pels desastres ecològics que poden provocar.
Des d’Arran tenim clar que el nostre alliberament haurà de dur-se a terme en tots els sentits, i és per això que lluitem en tots els fronts i contra totes les opressions. Lluitem per uns Països Catalans independents i unificats que preserven la nostra realitat cultural i lingüística i per això resistim davant l’opressió que els Estats espanyol francès exerceixen amb els seus intents d’assimilació cultural i de feixistització. Entenem que la nostra independència nacional mai no serà tal sense que la gran majoria d’aquest país, que és la classe treballadora, aconseguisca alliberar-se de les cadenes amb què el sistema capitalista l’oprimeix. I sabem, a més a més, que aquestes cadenes no les trencarem la classe treballadora sense trencar també amb l’opressió patriarcal que nuga els nostres cossos, els nostres desitjos i la nostra unitat com a classe treballadora potencialment revolucionària.
Només lluitant en tots els fronts assolirem l’alliberament total i en totes les dimensions, i les joves dels Països Catalans no aspirem a menys. Independència contra l’opressió nacional dels Estats espanyol i francès, Socialisme contra l’agressió capitalista a la nostra terra i al nostre treball, Feminisme contra cada requici de patriarcat que impregne les nostres relacions socials. Per això Arran encetem la campanya “Només lluitant tenim futur”: si els nostres opressors utilitzen diversos fronts per agredir-nos, nosaltres ens defensarem lluitant a tots els fronts. Perquè no serem vertaderament lliures fins que enderroquem totes les opressions. I Perquè només amb la conscienciació, l’organització i la lluita ho aconseguirem.
Independència, Socialisme i Feminisme!
ARRAN