La Vaga del 14N ha estat, a l’igual
que el 29S o el 29N, una jornada històrica per a la classe obrera i per a
l’acumulació de forces a la ciutat d’Alacant. La classe obrera va saber
respondre amb responsabilitat a les contínues agressions del capital, i les
organitzacions de classe realitzaren un treball magnífic en la difusió de la
Vaga, en la combativitat dels piquets, i en les massives mobilitzacions.
El transport, paralitzat
La lluita començà ben enjorn. Els primers
piquets asseguraren el compliment dels serveis mínims a Correus i a Inusa. A la
central postal, el 90% del torn de nit secundà la vaga, i només 5 treballadores
acudiren als seus llocs, segons va poder comprovar el Comitè d’Empresa. A
partir de les 5:00 del matí, l’activitat dels piquets es multiplicà,
traslladant-se a les cotxeres de Masatusa i l’Alcoiana. Amb una forta i
digna presència sindical, les pìquets asseguraren el compliment dels
abusius serveis mínims (25%) , i anunciaren el que serà el proper conflicte
laboral a la comarca, ja que el conveni a l’empresa expira i la intenció de
l’empresa és allargar la signatura d’un nou conveni i empitjorar les condicions
laborals. Juntament amb les treballadores de l’empresa de transport, desenes de
persones acompayaren el piquet, en una forta mostra de solidaritat de classe.
A més del bus, es va paralitzar el tramvia
i en el trenet, amb un seguiment superior al 75% ; també es va paralitzar
completament el transport ferroviari, cancel·lant-se totes les connexions amb
Madrid i Barcelona i funcionant només els serveis mínims en les rodalies
Alacant-Múrcia i Alacant-Sant Vicent. A l’aeroport de l’Altet ja s’havien
suspès amb anterioritat una gran quantitat de vols, i al port només es va
descarregar un vaixell.
Els polígons, sense activitat
Després dels piquets matinals al transport,
l’activitat es traslladà als polígons. Grans empreses com Alcoa o Cemex es van
paralitzar, i a la resta d’empreses l’activitat va disminuir considerablement,
amb un seguiment d’entre el 50 i el 70%.
Els piquets informatius contiuaren la seua
tasca a la Universitat d’Alacant. Allà, es bloquejaren amb barricades dues
entrades i un piquet informatiu es concentrà a una tercera porta d’accés. També
es tancaren les portes peatonals i només una porta de servei romangué oberta.
L’activitat a la Universitat d’Alacant va ser inexistent, a l’igual que a la
resta de centres educatius, on la Vaga tingué un seguiment del 60% en tots els
nivells, una xifra similar a la sanitat.
A les 9:30 partiren des de diferents punts
de la ciutat els 4 piquets informatius, que es trobarien passades les 12:00 al
centre d’Alacant. El més nombrós va ser el que partí de la Universitat, que
començà amb 300 persones i que sumà fins a 500 al llarg del seu recorregut..
Una manifestació massiva per cloure la
jornada de lluita obrera
La jornada de lluita conclogué a la
vesprada, amb una manifestació massiva i combativa. 100.000 persones van marxar
entre Renfe i l’Esplanada, en una marxa que va paralitzar els accessos a la
ciutat i reduí considerablement l’activitat dels comerços esquirols. A la
mobilització, les organitzacions de classe de la ciutat agrupades al voltant de
la Plataforma de Lluita Contra les Retallades agruparen milers de persones en
diversos blocs molt combatius; així, els CUO, el Pcpe o l’Esquerra
Independentista marxaren amb pancarta i consignes pròpies, a l’igual que
Esquerra Unida.
Agressions i intimidacions policials
D’altra banda, els piquets violents
patrono-policials van fer acte de presència al llarg de tota la jornada. Ben
enjorn, ja al primer piquet de correus, van començar a espentar els membres del
piquet, per tal de provocar alguna reacció i començar a carregar. Els piquets
van actuar amb serietat i disciplina i no van caure en les provocacions
policials. Malgrat això, la Policia Nacional va agredir a 1 militant d’Endavant
i 2 militants d’Arran quan a les 4:00 es dirigien a les cotxeres dels
transports urbans de Masatusa; quan es dirigien al seu cotxe, una furgoneta
d’antiavalots es va aturar i, porra en mà, va colpejar els 3 militants mentre
els anunciava que “esto es para que sepáis aquí quién manda”. Un dels
agressors, conegut popularment com “farlopas” va poder ser identificat.
Al llarg de tota la nit la policia secreta
va acompanyar els cotxes dels piquets, i al matí militants independentistes es
van haver d’encarar i increpar a dos secretes que els perseguien quan es
dirigien a casa a descansar. La justícia poètica va comparèixer a la matinada,
quan un Policia Nacional motoritzat va tenir un seriós accident de trànsit.
