dilluns, 9 de novembre del 2015

Assasinat d'una dona a Elx [Comunicat]


El passat dilluns 2 de novembre, una dona, de 42 anys, ha estat assassinada al País Valencià, concretament al municipi d’Elx (Baix Vinalopó) a mans del seu company, de 46 anys, el qual li ha colpejat fins a deixar-la sense vida. Des d’Arran volem manifestar la nostra més rotunda condemna davant aquestos assassinats per violència de gènere.
Malauradament aquestos casos se sumen al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors. Concretament, durant el 2015 es va comptabilitzar la tràgica xifra de 17 dones assassinades per violència masclista als Països Catalans. Així doncs, constatem que no es tracta d’un fet aïllat i veiem com la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió i dominació, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència com ho són, també, la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.
Dins d’aquests models d’opressió i dominació del patriarcat, també cal fer esment al model de relacions sexo-afectives i relacional basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.
El patriarcat sotmet de manera violenta a la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Cal acabar d’una per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també amb la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors. Als Països Catalans i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin apoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en què el patriarcat ens oprimeix i es retro-alimenta. Així mateix, l’única manera possible de donar resposta a aquesta violència ha de ser a través de l’apoderament i l’autodefensa de les dones. Perquè només sent dones vertaderament autònomes podrem ser lliures.
Contra les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.
Cap agressió sense resposta. Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Al País Valencià, 2 de novembre de 2015

dijous, 9 d’abril del 2015

Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó [ACCIÓ i COMUNICAT]

22 anys han passat de l'assassinat del company Guillem Agulló i Salvador. Algunes de les militants que actualment conformomem l'assemblea d'Arran a la comarca de l'Alacantí ni tan sols havíem nascut quan el feixisme el va assassinar aquell 11 d'abril de 1993 a Montanejos i altres gairebé ens iniciavem a l'escola quan ell ja era un jove lluitador antifeixista i independentista.
Tot i això, ens el sentim tan a prop que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seua mort va despertar i encara desperta, s'han transformat per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d'opressió. No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l'organització juvenil a l'Esquerra Independentista que no conega la seua història, que no necessite recuperar la seua memòria, la dignitat i l'empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen.
És per això que 22 anys després volem mantenir viva la flama de la seua lluita amb aquest mural, perquè a l'Alacantí ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves d'Arran, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d'anticapitalisme, de lluita al carrer i d'antifeixisme.
Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.
Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

dimarts, 10 de març del 2015

Davant l'assassinat de 3 dones al País Valencià [Comunicat]

Hui, dimarts 10 de març, han estat dues les dones assassinades al País Valencià durant la setmana, i possiblement hi haja una tercera. La primera ha estat una dona a Xàbia (Marina Alta) que va morir ahir després que el seu company l’haguera agredit brutalment feia uns dies. El segon cas ha sigut el d’una dona britànica que va ser assassinada al setembre però el cos de la qual ha sigut trobat hui a Algorfa (Baix Segura), després que l’assassí li ho comunicara a la policia en ser detingut. I, hi ha una tercera investigació d’una jove de 20 anys que ha caigut des del balcó de sa casa, a Alaquàs (l’Horta), mentre discutia amb el seu company. Des d’Arran volem manifestar la nostra més rotunda condemna davant aquestos assassinats per violència de gènere.

Malauradament aquestos casos se sumen al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors. Concretament, durant el 2014 es va comptabilitzar la tràgica xifra de 26 dones assassinades per violència masclista als Països Catalans; una xifra que aquest 2015 ja ha arribat a sis. Així doncs, constatem que no es tracta d’un fet aïllat i veiem com la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió i dominació, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència com ho són, també, la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

Dins d’aquests models d’opressió i dominació del patriarcat, també cal fer esment al model de relacions sexo-afectives i relacional basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

El patriarcat sotmet de manera violenta a la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Cal acabar d’una per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també amb la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors. Als Països Catalans i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin apoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en què el patriarcat ens oprimeix i es retro-alimenta. Així mateix, l’única manera possible de donar resposta a aquesta violència ha de ser a través de l’apoderament i l’autodefensa de les dones. Perquè només sent dones vertaderament autònomes podrem ser lliures.

Contra les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.

Cap agressió sense resposta. Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!

Arran l'Alacantí
País Valencià, 10 de març de 2015

dimarts, 3 de març del 2015

8 de març - Joves treballadores dins i fora de casa!

El 8 de març, diada internacional de la dona treballadora, les joves dels Països Catalans reivindiquem el nostre dret a la construcció d’un espai públic lliure de qualsevol forma d’opressió per raò de gènere. Les dones joves de classe treballadora ens enfrontem diàriament a la violència sistèmica d’un capitalisme patriarcal que ens vol aïllades a casa nostra o, en el millor dels casos, ens infantilitza i ens mostra com a reclam sexual als carrers. Les pors constants a tornar soles a casa, l’assetjament al carrer i els mal anomenats “piropos”, el “bavosisme” a les festes o els preus diferenciats als espais d’oci nocturn que pretenen presentar-nos com a mercaderies en mans dels homes, són algunes de les mostres de violència masclista que patim pel fet de ser dones joves.
A més, ens trobem amb el fet que qualsevol forma d’explotació capitalista s’aguditza per aquesta mateixa raó. Si com a joves ja patim els efectes d’un atur de més del 50% als Països Catalans, com a dones a més ens hem d’enfrontar amb la cosificació i la sexualització dels nostres cossos com a criteri d’accés als llocs de treball. Si com a joves tenim uns treballs cada vegada més precaris, com a dones patim una constant  invisibilització de les nostres capacitats i necessitem fer el doble d’esforços per ser valorades de la mateixa forma, a més de cobrar menys per realitzar la mateixa feina. Tot això afegit a una divisió sexual del treball que des de les primeres etapes de la nostra joventut ens dirigeix a desenvolupar aquelles tasques de l’esfera productiva relacionades amb els treballs de cures. Som les infermeres, les educadores, les administratives, les cambreres hipersexualitzades i les caixeres dels supermercats. Som joves treballadores fora de casa, i també dins, malgrat s’invisibilitzen les nostres tasques. Unes tasques sense les quals el capitalisme seria incapaç de sobreviure, doncs cada retallada en educació i sanitat suposa a la pràctica un augment de la doble explotació de les dones, que serem les que acaben assumint aquestes tasques de reproducció de la mà d’obra necessària per perpetuar el sistema.
Des d’Arran fem una crida a les dones joves d’arreu dels Països Catalans a l’autoorganització, l’autodefensa, la rebel·lia i la desobediència davant d’una societat que ens imposa que per realitzar-nos com a persones hem de ser dones simpàtiques, amables, atentes, carinyoses, heteronormatives i monògames. Estem fartes dels estereotips de dona perfecta, de la sobreexplotació que suposa atendre constantment les problemàtiques dels nostres companys, fartes d’assumir tot el pes del treball emocional a les nostres relacions sexo-afectives, i fartes d’estar silenciades a casa, al carrer i als moviments socials. Però més fartes estem encara del fet que tot aquest treball tan necessari per a mantenir la vida no siga reconegut, ni valorat.
No només volem revaloritzar aquestes tasques, sinó que som conscients de la capacitat que tenen per paralitzar qualsevol estructura i per això encoratgem a totes les joves a l’autoorganització feminista com a resposta a l’opressió patriarcal. Per tots aquests motius des d’Arran donem suport i ens sumem a la convocatòria de Vaga de Totes organitzada per al pròxim 19 de maig. Una vaga que vol demostrar l’enorme fortalesa i capacitat que tenen les dones de classe treballadora per paralitzar les estructures del capitalisme patriarcal. Una vaga de les assalariades però també de les aturades, de les dones que assumeixen el treball reproductiu i de cures de casa seua i del seu entorn que no està remunerat, de les migrades o de les treballadores sexuals. Fem una crida doncs a l’organització i la participació en la jornada de lluita convocada pels pròxims 6 i 7 de març arreu del país, així com a secundar la mobilització del pròxim 8 de març amb un inequívoc compromís de gènere, classe i nacional. Per la construcció d’uns Països Catalans feministes i socialistes!
Perquè Som joves treballadores dins i fora de casa!
Perquè som joves feministes dins i fora de casa!
DIUMENGE 8 DE MARÇ, MANIFESTACIÓ - 12H PLAÇA DELS CAVALLS (ESTELS), ALACANT

divendres, 13 de febrer del 2015

Lluitar contra el TTIP vol dir combatre la UE i construir poder popular



Una trentena de persones s’aplegà dissabte passat a la Cantonà de l’Empedrat d’Ibi per escoltar i participar la xarrada sobre el TTIP que organitzava el col•lectiu Saginosa conjuntament amb l’Esquerra Independentista del Sud. Després d’una introducció on ens felicitàvem per l’existència d’aquest nou espai de contrapoder a la comarca de l’Alcoià-Comtat, el nostre company va realitzar un recorregut per la història del sistema capitalista que ens portà finalment a analitzar què suposarà per a les vides de la classe treballadora catalana el TTIP.

Un dels primers punts que es va analitzar fou la progressiva rebaixada de les condicions de vida per a la classe treballadora fruït d’una “harmonització” de les normatives laborals de les treballadores dels estats de la UE amb els EE.UU que afectaria directament a qüestions com el dret a l’organització sindical o a la negociació col•lectiva. A més, la privatització dels serveis com ara l’educació, la sanitat o l’aigua inserides en una dinàmica d’acumulació per despossessió i l’agudització dels seus efectes en termes de feminització de la pobresa i increment de la doble explotació de les dones a les esferes productiva i reproductiva, la pèrdua de sobirania dels pobles i estats davant les multinacionals mitjançant mecanismes com les clàusules d’irrevocabilitat o l’ISDS, i els efectes que a nivell medi-ambiental pot provocar el TTIP, van ser algunes de les previsibles conseqüències de l’acord de lliure comerç i inversions que es tractaren durant la xarrada.

Per concloure es va analitzar què més enllà de la signatura del TTIP la qüestió real és que es tracta d’un moviment de les burgesies europees i estadounidenses fruït d’una nova etapa de reconfiguració del capitalisme a escala global i de la necessitat que a nivell geopolític tenen els EE.UU de recuperar la seua hegemonia. I que per tant, fer front al TTIP vol dir fer front a la UE, l’euro i l’OTAN. Que cap opció socialdemòcrata es pot plantejar com a una alternativa real ni tampoc el fet que un país s’opose al TTIP, perquè la qüestió no és si es pot aturar l’acord en sí, sinó com construir un contrapoder que ens permeta fer front a aquesta nova agressió capitalista i patriarcal. Que tenim l’exemple de la Constitució Europea, que finalment va estar aprovada en forma de Tractat de Lisboa i que per tant cal fugir de debats jurídics i técnis per plantejar-los en termes de correlació de forces.

És a dir, que la qüestió és quin tipus de poder té la capacitat per fer front a aquest monstre anomenat TTIP i aquest és únicament el poder popular, la creació de fórmules d’organització ja siguen sindicals, veïnals, juvenils, de dones, culturals o de defensa del territori que tracen una estratègia comuna cap a la seua emancipació. En definitiva, la Unitat Popular.