dimarts, 1 de març del 2016

8 DE MARÇ, DIADA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES

Només nosaltres les dones de classe treballadora trobem en la desgràcia de ser les doblement
explotades pel capitalisme i el patriarcat, la virtut de ser l'únic subjecte polític amb capacitat
per poder aturar, bloquejar, paralitzar i enderrocar des de dos espais o esferes d'acció, aquests
sistemes d'opressió. Quan diem, llavors, que juntes som més fortes no ho fem només com a
consigna, us volem transmetre a vosaltres, les dones encara no organitzades, que tenim a les
nostres mans la força per construir una societat nova i lliure de qualsevol forma de violència
masclista.

Ara, que d'una banda, veiem com el terrorisme patriarcal s'organitza per assegurar la continuïtat
dels privilegis masculins i que, d'altra, trobem com els discursos més “progressistes” se'n fan
ressò de la dels feminicidis sense aprofundir en la causa real d’aquests, cal recordar perquè
estem ací i quin és el sentit d'eixir al carrer cada 8 de març. Ni festiu, ni folklòric, ni de
celebració. El nostre 8 de març feminista i combatiu es reconeix en els orígens d'aquesta diada,
en les vagues i protestes protagonitzades per les obreres del tèxtil a Nova York o el 8 març de
1917 a Sant Petesburg. Trenquem amb el silenci al qual la construcció patriarcal de la història
ens sotmet per reconéixer-nos en el passat i el present de cada dona lluitadora.

Als Països Catalans les dones cobrem de mitjana un 20% menys que els homes. La divisió
sexual del treball ens força a assumir tot el treball de reproductiu que, invisibilitzat des de la
llar, representa la base per al manteniment de la vida de les persones que sustenten el sistema
capitalista. A sobre, tenim pitjors condicions de treball, i se'ns obliga a una bona presència, a un
bon somriure, a complir amb unes pressions estètiques i se'ns assetja sexualment de cambreres
a un bar, d'infermeres, de dependents de roba o de caixeres d'un supermercat. Se'ns exigeix el
doble de treball que als homes per ser la meitat de visibles i reconegudes que ells i, a més
d'ocupar els treballs més precaris, protagonitzem els índexs d'atur de llarga durada més elevats,
així com de pobresa i d’exclusió social.

Desobediència davant les seues institucions d'opressió, siguen estatals, autonòmiques,
eclesiàstiques, escolars o els mitjans de comunicació. Autodefensa individual i col·lectiva per
respondre directament i amb contundència a les agressions, perquè no tinguem por quan tornem
soles a casa, per ocupar l'espai públic amb plena llibertat reivindicant que el carrer i la nit són i
seran nostres. Autoorganització com a única alternativa per no sentir-nos soles, per saber que
en som moltes, que no són problemes individuals sinó polítics, per trencar amb l'aïllament i
com a base per a l'estructuració del conjunt del nostre moviment. Perquè els Països Catalans
seran feministes o no seran.

El 8 de març i la resta de l'any: JUNTES SOM MÉS FORTES!
  ORGANITZACIÓ I AUTODEFENSA FEMINISTA!