8 DE MARÇ, DIADA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES

Només nosaltres les dones de classe treballadora trobem en la desgràcia de ser les doblement
explotades pel capitalisme i el patriarcat, la virtut de ser l'únic subjecte polític amb capacitat
per poder aturar, bloquejar, paralitzar i enderrocar des de dos espais o esferes d'acció, aquests
sistemes d'opressió. Quan diem, llavors, que juntes som més fortes no ho fem només com a
consigna, us volem transmetre a vosaltres, les dones encara no organitzades, que tenim a les
nostres mans la força per construir una societat nova i lliure de qualsevol forma de violència
masclista.

Ara, que d'una banda, veiem com el terrorisme patriarcal s'organitza per assegurar la continuïtat
dels privilegis masculins i que, d'altra, trobem com els discursos més “progressistes” se'n fan
ressò de la dels feminicidis sense aprofundir en la causa real d’aquests, cal recordar perquè
estem ací i quin és el sentit d'eixir al carrer cada 8 de març. Ni festiu, ni folklòric, ni de
celebració. El nostre 8 de març feminista i combatiu es reconeix en els orígens d'aquesta diada,
en les vagues i protestes protagonitzades per les obreres del tèxtil a Nova York o el 8 març de
1917 a Sant Petesburg. Trenquem amb el silenci al qual la construcció patriarcal de la història
ens sotmet per reconéixer-nos en el passat i el present de cada dona lluitadora.

Als Països Catalans les dones cobrem de mitjana un 20% menys que els homes. La divisió
sexual del treball ens força a assumir tot el treball de reproductiu que, invisibilitzat des de la
llar, representa la base per al manteniment de la vida de les persones que sustenten el sistema
capitalista. A sobre, tenim pitjors condicions de treball, i se'ns obliga a una bona presència, a un
bon somriure, a complir amb unes pressions estètiques i se'ns assetja sexualment de cambreres
a un bar, d'infermeres, de dependents de roba o de caixeres d'un supermercat. Se'ns exigeix el
doble de treball que als homes per ser la meitat de visibles i reconegudes que ells i, a més
d'ocupar els treballs més precaris, protagonitzem els índexs d'atur de llarga durada més elevats,
així com de pobresa i d’exclusió social.

Desobediència davant les seues institucions d'opressió, siguen estatals, autonòmiques,
eclesiàstiques, escolars o els mitjans de comunicació. Autodefensa individual i col·lectiva per
respondre directament i amb contundència a les agressions, perquè no tinguem por quan tornem
soles a casa, per ocupar l'espai públic amb plena llibertat reivindicant que el carrer i la nit són i
seran nostres. Autoorganització com a única alternativa per no sentir-nos soles, per saber que
en som moltes, que no són problemes individuals sinó polítics, per trencar amb l'aïllament i
com a base per a l'estructuració del conjunt del nostre moviment. Perquè els Països Catalans
seran feministes o no seran.

El 8 de març i la resta de l'any: JUNTES SOM MÉS FORTES!

  ORGANITZACIÓ I AUTODEFENSA FEMINISTA!

8 de març feminista i desobedient [Crònica]

L’Esquerra Independentista del Sud, la coordinadora que agrupa les assemblees comarcals d’Endavant, Arran i Sepc a l’Alacantí, va reexir en motiu de les activitats organitzades per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, en una nova demostració de la disciplina i compromís en la lluita antipatriarcal del conjunt de la militància de la comarca. El Sepc inicià les activitats amb una xarrada sobre coeducació el dimecres 5 de març a la Uniervsitat d’Alacant; el divendres 7 les activitats es traslladaren a la ciutat de la mà de Carme Díaz, integrant del Seminari Feminista, que protagonitzà una interessant xarrada i debat sobre la dona treballadora al món reproductiu. En ella, incidí en les bases de l’economia feminista, que posa de rellevància la importància del món reproductiu enfrontant-se una visió del món que no el contempla com a treball, ja que no ve mediatitzat per l’intercanvi monetari. A més de desmentir aquesta interpretació limitada de les relacions de producció, l’economia feminista valoritza aquest món reproductiu i el considera irremplaçable per a aquestes mateixes relacions de producció, ja que és qui produeix la força de treball.

El dissabte 8 de març les organitzacions de l’Esquerra Independentista participaren en la manifestació que recorregué els carrers més cèntrics d’Alacant, en una mobilització que agrupà al voltant de 2000 persones. Al darrere d’una pancarta que reivindicava que “ni capitalisme ni patriarcat, feministes i desobedients”, els i les militants independentistes i feministes no deixaren de cridar consignes com ara “dona assalariada, doblement explotada”, “dona treballadora, lliure i lluitadora” o “no hi ha feminisme en el capitalisme”. Així mateix, també se sentiren amb rotunditat crits en defensa del dret al l’avortament i al propi cos. La manifestació finalitzà a les portes del Mercat central, on les organitzacions de classe que treballen a la ciutat llegiren els seus manifestos.

Desenes de veus en defensa del dret a l’avortament [Crònica]

Al voltant de 100 persones es van mobilitzar aquest dissabte 8 de febrer al centre d’Alacant per tal de denunciar, novament, l’agressió contra el dret de les dones a decidir sobre el nostre propi cos. La concentració, convocada per l’Esquerra Independentista del Sud (Endavant, Arran i Sepc) i el PCPE-CJC, s’enquadrava en el marc de les jornades de lluita arreu del territori en defensa del dret a l’avortament i contra la reforma legislativa iniciada pel govern espanyol. Al llarg de l’hora que durà la mobilització, les participants no deixaren de cridar consignes com ara “patriarcat i capital, aliança criminal”, “sexe quan vull, embaràs quan decidisc”, “el nostre cos, la nostra decisió” o “avortament lliure i gratuït”, a més de llegir els manifestos de les organitzacions convocants. A més d’incidir en l’agressió contra les dones que suposa la reforma de la llei de l’avortament i en les limitacions a la pròpia capacitat de decissió, les organitzacions volgueren ressenyar també el caràcter profundament classista d’aquesta reforma, amb la inevitable privatització dels drets sexuals i reproductius.

Desenes de persones criden per l’autodefensa feminista [Crònica]

Desenes de persones s’han concentrat aquest 25 de Novembre a Alacant per tal de denunciar la violència patriarcal i respondre amb l’autodefensa feminista. Al llarg de tota l’hora que ha durat la concentració a la cèntrica plaça de Calvo Sotelo no s’han deixat de cridar consignes feministes, de classe i de denúncia del patriarcat, com ara “capital i patriarcat, aliança criminal”, “les vostres retallades, ens fan precàries”, “violència patriarcal és retallar en drets socials” o “no hi ha feminisme dins el capitalisme”; així mateix, la crítica a la reforma de la llei de l’avortament i el dret de les dones a decidir lliurement sobre el nostre cos també han tingut el seu espai de reivindicació en la mobilització. A la concentració s’han llegit els manifestos dels col·lectius convocants.

La convocatòria ha estat impulsada per l’Esquerra Independentista del Sud, PCPE-CJC i Ecologistes en Acció, a la qual s’han sumat membres d’altres col·lectius, i suposa la segona mobilització unitària realitzada enguany per aquests grups en el marc de la lluita feminista i antipatriarcal, després que el 28 de setembre passat es convocara una primera concentració en defensa del dret al propi cos, configurant-se a Alacant un espai de lluita en clau feminista i de classe.

"Si el patriarcat és violència, el feminisme: autodefensa."

"Ni patriarcat ni capitalisme, socialisme i feminisme."

Arran Alacantí

25 de novembre, Diada Internacional contra la violència de gènere.