Desobediència contra la misèria. Crònica

Davant la legalitat d’un estat explotador i unes polítiques de classe que condueixen a la misèria de la classe treballadora, la desobediència no és només un acte legítim, sinó imprescindible per tal de construir des de hui mateix el model socialista que anhelem per als Països Catalans; aquesta és la síntesi que vam extreure després de l’acte organitzat per Endavant (OSAN), Arran i el Sepc ahir divendres 7 de juny a Alacant, en el qual baix el plantejament que “només lluitant tenim futur, desobediència a la misèria”, van intervenir Jesús (membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques) i Cuti (integrant del col·lectiu antimilitarista Tortuga i de la campanya per l’Objecció Fiscal).

Al llarg de quasi dues hores de debat, intercanvi d’opinions i d’informació, els ponents van plantejar dues experiències concretes de lluita que qüestionen, des de la desobediència a la legalitat constituïda, alternatives d’intervenció popular. Per un costat, la coneguda acció de la PAH, aturant desnonaments, empoderant les persones maltractades pels bancs i qüestionant el paper rapinyaire dels bancs i l’existència de la propietat privada. Per l’altre, la campanya per l’Objecció Fiscal, que proposa deduir dels nostres impostos la quantitat destinada a la despesa militar i el control social (588 euros anuals per habitant) i transferir-los a projectes socials.

SOM CIMS! SOM PAÏSOS CATALANS!

Dissabte 15 de juny, pujada al Maigmó:

-10:15h al casal Tio Cuc d'Alacant
-11:00h a la benzinera xirau
-12:00h al Balcó d'Alacant


SOM CIMS! SOM PAÏSOS CATALANS!

A l'Alacantí, els impulsors de la iniciativa avacem la pujada al cim del Maigmó al dissabte 15 de juny, per tal de no fer coincidir l'activitat amb la celebració de les Fogueres Combatives. 

Som Països Catalans, som muntanya, som mar, som plana, som delta, som arxipèlag, som intetior, som costa, som serra, som caps, som cims… Som un territori natural variat, valuós i ric banyat per la Mediterrània, però que s’alça pics amunt. Muntanyes que no només representen la naturalesa dels Països Catalans, sinó que també la marquen, la simbolitzen; en definitiva, identifiquen el país. És per aquest motiu que Som Països Catalans, com a organisme de contrucció nacional, llença la campanya Som Cims, per tal de reivindicar el territori i propulsar i promocionar l’organització local (de cada barri, vila o espai social) amb la finalitat de preparar una excursió a un cim emblemàtic o senzillament proper a cada zona. 

S’apropa la diada de Sant Joan, diada festiva per excel•lència dels Països Catalans, una diada que pren força arreu del país i que omple places i carrers de foc festiu i festes populars. 

Arreu del país, les fogueres s’inicien de la flama del Canigó, que any rere any recorre el territori de la mà de voluntàries i voluntaris que corren nit i dia per fer arribar la guspira arreu. 

La flama neix al Caingó, muntanya pirinenca a cavall entre els estats espanyol i francès, símbol de la unitat dels Països Catalans per sobre d’imposicions administratives. Des de Som Països Catalans volem donar suport a la iniciativa popular de la flama del Canigó, i a emplaçar a les classes populars a encendre fogueres, pebeters, correfocs, etc... arreu del territori amb la flama de la unitat dels Països Catalans. 

Aprofitant aquesta diada i la pujada al Canigó, Som Països Catalans vol llençar una nova iniciativa popular de cohesió nacional, de mobilització popular descentralitzada. Volem, portar els nostres somnis fins als cims dels Països Catalans, volem que durant el 22 i 23 de juny caminants, muntanyenques, alpinistes i escaladors pugem als cims dels Països Catalans amb el lema “Som Països Catalans”, per a reivindicar la nació sencera des dels punts més alts de cada comarca o serralada. 

Països Catalans
Juny 2013

Propers Actes: 30M i 7J

Aquest dijous 30 de maig la Plataforma de Lluita Contra les Retallades convoca una concentració a les 19.00h a la Càmera de Comerç (C/ De Cervantes nº3). Solidaritat amb la Vaga General a Euskal Herria!

El divendres 7 de juny a les 19.00h "La lluita contra els desnonaments", xarrada a càrrec de Jesús Naranjo membre de la PAH Alacant. I després, a les 20.00h, taller pràctic d'objecció fiscal, porteu el vostre esborrany de la declaració de la renda!
Ens veiem al Casal-Popular d'Alacant Tio Cuc, C/Sant Leandre nº6.

DESOBEDIÈNCIA CONTRA LA MISÈRIA! Només lluitant tenim futur!

Escarni Feminista a Alacant

Al voltant de 50 persones han participat en l’escarni feminista convocat a Alacant hui dijous 16 de maig davant la seu del Partit Popular, situada a la cèntrica avinguda de Salamanca. Al llarg d’una hora, les feministes no han parat de cridar en defensa del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos; “Gallardón, al meu úter mane jo”, “el meu cos, la meua decisió”, o “nosaltres parim, nosaltres decidim” han estat alguns dels crits més repetits. Militants d’Endavant, Arran, Sepc i la COS han participat d’aquesta convocatòria, i han finalitzat l’acte llegint el manifest nacional de l’Esquerra Independentista que denuncia els continues atacs del capital encapçalat pel PP contra els drets de les dones.

La concentració ha transcorregut amb normalitat, només alterada per les 4 identificacions que ha realitzat la Policia Nacional, l’amenaça d’obrir una acta de desobediència a una de les participants que portava un mocador a la cara i que s’ha negat a llevar-s’ho, i les contínues amenaces policials de multar les participants. Malgrat això, les feministes no han caigut en les provocacions i han persistit en els seus crits i consignes en defensa d’un avortament lliure i gratuït.

Parir és un dret,
no una imposició.
Arran Alacantí.

25 d'Abril a Alacant

A Alacant, les organitzacions de l'Esquerra Independentista del Sud celebràrem el 25 d'abril amb un concert del cantautor alacantí Natxo Gironès i de Cesk Freixas. Endavant, Arran i el Sepc aconseguírem omplir el centre cultural municipal de Las Cigarreras amb un concert emotiu, pròxim i engrescador. Natxo Gironès ens oferí tant composicions pròpies com cançons del seu disc La veu d'un poble, en el qual musica poemes de Vicent Andrés Estellés. Per la seua banda, Cesk Freixas tornà a Alacant després de molts anys amb energia i la seua tendresa característiques, oferint no només les seues belles caçons sinó també una bona dosi de coratge i il·lusió per a totes les persones que, des del sud, lluitem diàriament per uns Països Catalans lliures i feministes.

Crònica 1er de Maig

A Alacant, l’Esquerra Independentista del Sud participà amb ànims i combativitat en una nova jornada de lluita per  a la classe obrera. Darrere la pancarta signada per les organitzacions que treballen diàriament a la ciutat, Endavant (OSAN), Arran, Sepc, així com la Coordinadora Obrera Sindical, s’aplegaren desenes de persones que  cridaren al llarg de tot el recorregut consignes com ara “dona treballadora, i lluitadora”, “lluita, ruptura, independència, la història s’escriu amb desobediència” i “nosaltres produïm, nosaltres decidim”, lema triat per les organitzacions per a aquest Primer de Maig.

En arribar a la Rambla, les organitzacions de classe que conformàvem el bloc anticapitalista de la manifestació hem realitzat un acte polític, amb les intervencions d’Arran i els CJC, una treballadora acomiadada de l’empresa de matalassos Horizzontal membre dels Comitès per la Unitat Obrera, el PCPE, i l’Esquera Independentista; Alícia Moragues, responsable de l’àrea de gènere de la COS, s’ha adreçat als assistents incidint en els eixos del manifest unitari de les organitzacions de l’EI.

Nosaltres produïm,

Nosaltres decidim.

Arran Alacantí.

Comunicat d’Arran Les Corts

Cap repressió ensorrarà la solidaritat 

Tapeu-nos la boca: cridarem encara més fort! Prou repressió contra la consciència social!

La matinada del 29 de març del 2012 despuntava una jornada de vaga general. Al carrer, grups de veïnes contràries a l'estat del capital, que ens aboca dia a dia a la misèria desposseint-nos dels drets més bàsics. Crisi en el sistema educatiu i en la seva forma, crisi a la sanitat i al valor de les nostres vides, crisi davant la impossibilitat de poder disposar d'un habitatge digne. Davant de tanta crisi, de tanta misèria, ens vam preguntar si no era tot una excusa, una conseqüència greu a les maneres de fer d'aquells que tenen el poder executiu a les seves mans. Un poder vinculat a l'econòmic que ens ofega i ens reprimeix. I vam sortir al carrer. Vam sortir al carrer per delatar els culpables d'aquest malestar social, econòmic però també ideològic i de valors. 

Durant la jornada, sis persones van ser detingudes al barri de Les Corts, tres de les quals són militants d’Arran, l’organtizació juvenil de l'Esquerra Independentista. S’enfronten a una pena d'entre 5 i 7 anys de presó per sortir al carrer en un dia de vaga general. El Fiscal, l'Ajuntament i el cos dels Mossos d'Esquadra s'han posat d'acord en l'acusació per intentar ensorrar la lluita contra la injustícia, la lluita al carrer i la solidaritat. Ja que, si la solidaritat és la nostra millor arma, la seva és la desmotivació, el dolor i la impunitat que els envolta.

La desproporció de les penes proposades no ens passen per alt i des d’Arran Les Corts les denunciem com un atac directe a la integritat psicològica de les persones represaliades i el seu entorn: assenyales i encausades per defensar un sistema de convivència més just.

La repressió, una acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius discrepants o contraris als règims o sistemes polítics, s'emmarca en una situació d'Estat Policial. Un Estat que sembra la por amb detencions polítiques, sense tenir en compte què ha fet la persona a qui es deté. Els companys del barri de Les Corts es van trobar en aquesta situació: van ser caps de turc, triats de manera aleatòria com molts altres del més d'un centenar de detinguts durant el 29M i ara exposats a fortes penes de presó per la voluntat política d’exercir el càstig i l’escarni públic.

La pàgina web de delacions promoguda pel Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra o l'alt nombre de detencions demostren que el que importa en un estat policial és la quantitat i no la "qualitat". No importava qui es detenia sinó obtenir un número alt, calia demostrar qui mana en aquesta democràcia per tal d'espantar a la població i, intentar així, reduir les mobilitzacions al carrer. 

Uns quants mesos després, aquestes companyes represaliades continuen lluitant i podem assegurar que ho continuaran fent. No tenim por i si la repressió és la seva eina, la solidaritat és la nostra arma. I a cada atac, nosaltres respondrem cridant encara més fort prou repressió.

Prou repressió contra la consciència social i prou polítiques dictatorials!

Encausades 29M absolució!

Arran Les Corts

Alerta Solidària