Contra Espanya, França i la Unió Europa: construïm els Països Catalans!

Arran Alacantí, en el marc de la campanya nacional "Només lluitant tenim futur!", hem realitzat diverses accions, penjant  murals i pancartes a les principals vies d'accés a la ciutat d'Alacant. Sota el lema, "Contra Espanya, França i la Unió Europea. Joves, defensem la llengua! Construïm els Països Catalans!", han tingut lloc diverses accions arreu del País com ara l'atac al bou d'Osborne de Mallorca.

Actualment, els Països Catalans ens trobem immersos en un moment de forta ofensiva contra la nostra llengua i cultura per part dels Estats Espanyol i Francès. Aquest atac és part clara de l’estratègia per avançar en l’aprofundiment de l’opressió nacional contra el nostre poble en un moment històric on els fonaments de l’Estat modern semblen esquerdar-se, i el propi model d’aquest esdevenint obsolet.

Aquella ofensiva centralista iniciada fa més de tres segles per, d’una banda, el jacobinisme francès i, per l’altra, a través del centralisme borbònic és recuperada en l’actualitat pels Estats capitalistes espanyol i francès. Aquests, essent instruments en mans i al servei de la burgesia estatal, pretenen reforçar aquelles velles estructures ja caduques per assegurar el manteniment de la seva hegemonia de classe sobre el nostre poble. Pretenent, així, acabar amb la nostra llengua i cultura per així eliminar la nostra identitat i amb ella el futur dels Països Catalans.

Davant d’això el nostre projecte polític és clar: l’emancipació nacional de la territorialitat completa del nostre poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, dels Països Catalans. Perquè el model d’independència de l’Esquerra Independentista no es basa en una suposada catalanitat històrica ni acceptem les fronteres pactades i imposades per Espanya i França. El nostre model d’independència és aquell que garanteix la supervivència i el futur per a les classes populars catalanes. Un projecte de futur integrador amb tots aquells territoris que -compartint les arrels culturals i lingüístiques- sabem que un encaix dins dels actuals estats opressors ni ens convenç, ni ens interessa, ni és possible. Perquè som conscients que l’única manera de preservar la nostra identitat com a poble i els nostres interessos és l’alliberament total del jou al que els Estats capitalistes espanyol i francès i la Unió Europea ens tenen sotmesos. Hem d’avançar, doncs, cap a la independència plena. On la nostra llengua i cultura siguen normalitzades per esdevenir motor de les relacions socials, laborals i humanes. Una independència plena a nivell nacional, però també social, econòmic i de gènere, que trenqui amb els rols del capitalisme i del patriarcat. Perquè al jovent dels Països Catalans, només amb la lluita indestriable per enderrocar els tres pilars bàsics d’opressió ens permetrà ser veritablement lliures. Perquè només lluitant tenim futur!

Davant d’això el nostre projecte polític és clar: l’emancipació nacional de la territorialitat completa del nostre poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, dels Països Catalans. Perquè el model d’independència de l’Esquerra Independentista no es basa en una suposada catalanitat històrica ni acceptem les fronteres pactades i imposades per Espanya i França. El nostre model d’independència és aquell que garanteix la supervivència i el futur per a les classes populars catalanes. Un projecte de futur integrador amb tots aquells territoris que -compartint les arrels culturals i lingüístiques- sabem que un encaix dins dels actuals estats opressors ni ens convenç, ni ens interessa, ni és possible. Perquè som conscients que l’única manera de preservar la nostra identitat com a poble i els nostres interessos és l’alliberament total del jou al que els Estats capitalistes espanyol i francès i la Unió Europea ens tenen sotmesos. Hem d’avançar, doncs, cap a la independència plena. On la nostra llengua i cultura siguen normalitzades per esdevenir motor de les relacions socials, laborals i humanes. Una independència plena a nivell nacional, però també social, econòmic i de gènere, que trenqui amb els rols del capitalisme i del patriarcat. Perquè al jovent dels Països Catalans, només amb la lluita indestriable per enderrocar els tres pilars bàsics d’opressió ens permetrà ser veritablement lliures. Perquè només lluitant tenim futur!

Contra Espanya, França i la Unió Europea

Joves, defensem la llengua!

Construïm els Països Catalans!

Independència, Socialisme i Feminisme.

ARRAN Alacantí

Concentració en Alacant per a exigir la llibertat d'Alfon

El passat divendres 28 de desembre, al voltant de 200 persones es van concentrar a la Plaça de la Muntanyeta per a exigir la llibertat d'Alfon, detingut quan participava en els piquets informatius de la passada vaga general del 14-N.
Alfon es actualment l'únic detingut en tota Europa que des de el 14 de novembre es troba tancat a la presó a causa d'un nou muntatge policial. Encara que les diferents versions policials es contradiuen, Alfon estava acusat de tinença de explosius (que mai han trobat), i seguidament de "alarma social" com a excusa per a poder tancar-lo en presó. Una volta tancat, Alfon va ser objecte de l'aplicació del regim FIES, que consisteix en l'aïllament total de la persona detinguda sense possibilitat de rebre cap visita ni de tindre cap tipus de contacte.
Una volta més, el capitalisme posa en joc tota la seva maquinaria repressiva contra la classe treballadora quan lluitem pels nostres drets. Però contra els seus muntatges, la solidaritat de classe mai no s'atura mentre quede un company detingut.
Es per això que Arran esta afegida a la Plataforma per la llibertat d'Alfon i es per això també que des de l'esquerra independentista d'Alacant vam decidir recolzar la convocatòria de la concentració.

Contra la repressió de l'estat capitalista, solidaritat de classe!
La lluita es l'únic camí!

Només lluitant tenim futur!

El jovent dels Països Catalans ens trobem en una situació social i econòmica d’absoluta precarietat i misèria. El retrocés econòmic fruit de les polítiques neoliberals impulsades tant des dels governs espanyol i francès com des de la Unió Europea estant tenint com a un dels principals blancs les joves. L’atur juvenil s’enfila a xifres desorbitades de més del 50%, la reforma laboral i la creació del contracte d’aprenent han fet que la situació laboral de molts joves encara sigui més precària i l’acomiadament sigui més fàcil que mai. La pujada del 66% de les taxes universitàries, que impedeix l’accés a la universitat de bona part del jovent del nostre país, i l’augment sense aturador dels preus del transport públic, són només dos exemples de les múltiples i injustificades retallades que s’estan aplicant als serveis públics. Ser jove avui dia no és sinònim d’entusiasme i il·lusió, sinó de por, dependència i precarietat.

D’altra banda, l’ofensiva espanyolista segueix actuant amb duresa des de les institucions. Els últims anys, al País Valencià la nostra llengua ha estat durament reprimida pel govern del PP amb l’aprovació del Decret de Plurilingüisme que margina encara més l’ensenyament del valencià a les aules, el tancament de les emissions de TV3 o la persistència en l’intent de divisió de la unitat de la llengua. A les Illes Balears i Pitiüses, el PP està provocant un veritable genocidi lingüístic amb la modificació de la llei de normalització lingüística que pretén esborrar el català de la vida pública i institucional. A la Franja de Ponent, el català es veu ara ridiculitzat amb el topònim d’aragonès oriental i, finalment, al Principat l’Estat espanyol ja ha començat la campanya mediàtica i legal per aturar un eventual referèndum d’autodeterminació d’aquesta part del nostre territori. La resposta als nostres barris, pobles i ciutats és ben viva: les mobilitzacions pel referèndum d’autodeterminació o per la llengua han estat ben recolzades al carrer els darrers dos anys. No obstant això, caldrà canalitzar tota la força i potencialitat que tenim les joves dels Països Catalans prenent la paraula i els carrers.

El patriarcat, per la seua banda, ens oprimeix a totes i a tots, especialment a les dones treballadores i al col·lectiu LGTBI. La divisió sexual del treball que el capitalisme necessita per existir fa servir un codi de valors que protegeix l’home heterosexual i la classe dominant tot relegant la dona treballadora al seu paper reproductiu i excloent totes les persones identitat de les quals se surtin dels patrons i codis de conducta imposats pel patriarcat. El capitalisme necessita, doncs, del patriarcat per subsistir. Del control del cos de les dones rau lleis com la contrareforma de l’avortament que criminalitza les dones que volen interrompre embarassos no desitjats, i la sanció social i institucional de totes aquelles identitats sexuals no heteronormatives es transformen en greus discriminacions com la patologització, per exemple, de les transsexuals.

A més a més, els interessos capitalistes continuen amb la destrucció del nostre territori amb agressions als paratges naturals, com evidencien nous macroprojectes faraònics com el “Barcelona World”, la construcció de les línies del TAV, de la MAT o la intenció de realitzar un projecte de “Fraking” a les comarques dels Ports i el Maestrat, sense oblidar els intents de rellançar autèntics atemptats a la natura i l’economia com van ser Marina d’Or, Terra Mítica o la reiterada destrucció del litoral del nostre país, especialment, a les Illes, donant sempre preferència a suposats interessos econòmics que no reverteixen en el gruix de la població.

Si analitzem aquestes agressions, els i les joves podem observar que són molt pocs els que ens imposen situacions desfavorables als interessos de les classes populars. La UE i el FMI, seguint els interessos de l’alta burgesia i de les grans multinacionals, estan aplicant les retallades als serveis públics del nostre país amb la complicitat de la gran majoria dels partits institucionals, per intentar salvar un sistema capitalista contrari a les reivindicacions i necessitats de les classes populars. Són aquestes mateixes grans multinacionals les que intenten lucrar-se a costa de la destrucció del nostre territori sense preocupar-se pels desastres ecològics que poden provocar.

Des d’Arran tenim clar que el nostre alliberament haurà de dur-se a terme en tots els sentits, i és per això que lluitem en tots els fronts i contra totes les opressions. Lluitem per uns Països Catalans independents i unificats que preserven la nostra realitat cultural i lingüística i per això resistim davant l’opressió que els Estats espanyol francès exerceixen amb els seus intents d’assimilació cultural i de feixistització. Entenem que la nostra independència nacional mai no serà tal sense que la gran majoria d’aquest país, que és la classe treballadora, aconseguisca alliberar-se de les cadenes amb què el sistema capitalista l’oprimeix. I sabem, a més a més, que aquestes cadenes no les trencarem la classe treballadora sense trencar també amb l’opressió patriarcal que nuga els nostres cossos, els nostres desitjos i la nostra unitat com a classe treballadora potencialment revolucionària.

Només lluitant en tots els fronts assolirem l’alliberament total i en totes les dimensions, i les joves dels Països Catalans no aspirem a menys. Independència contra l’opressió nacional dels Estats espanyol i francès, Socialisme contra l’agressió capitalista a la nostra terra i al nostre treball, Feminisme contra cada requici de patriarcat que impregne les nostres relacions socials. Per això Arran encetem la campanya “Només lluitant tenim futur”: si els nostres opressors utilitzen diversos fronts per agredir-nos, nosaltres ens defensarem lluitant a tots els fronts. Perquè no serem vertaderament lliures fins que enderroquem totes les opressions. I Perquè només amb la conscienciació, l’organització i la lluita ho aconseguirem.

Independència, Socialisme i Feminisme!

ARRAN

PLATAFORMA DE LLUITA CONTRA LES RETALLADES

Breu valoració de les columnes realitzades el passat dia 10 de Novembre

En el marc de l'acció sociopolítica de caràcter classista i unitària promoguda per a difondre la convocatòria de VG per al 14N, constatem que l'única iniciativa capaç de promoure  el suport dels principals actors que posteriorment van intervenir en la VG del 14N, va ser la impulsada per la Plataforma amb el format ja conegut i practicat de les columnes pels barris de la ciutat.  Sens dubte una acció de marcat caràcter classista i anticapitalista allunyada de concepcions interclasistes i reformistes i amb un fort efecte divulgador de la Vaga entre els milers i milers de persones que es creuen amb nosaltres i als  que els fem arribar les nostres octavetes.  No obstant açò per a millorar el seu desenvolupament és  necessari que per a futures ocasions analitzem millor la forma d'augmentar la implicació de les organitzacions convocants per a aconseguir una major presència i coordinar millor els horaris, recorreguts i distribució d'efectius. Malgrat tot açò, insistim en la valoració positiva que realitzem de l'activitat i, sobretot, ens felicitem del paper assumit per la Plataforma mostrant la seua capacitat per a promoure aquest tipus d'acció de masses.

També en relació a la preparació de l'activitat ressaltem dues circumstàncies sobre les quals volem fer una valoració crítica i que, malgrat no afectar en absolut el desenvolupament de les columnes, són una mostra de les diferents categories ètiques i polítiques amb les quals treballen a Alacant diferents organitzacions i persones. La primera és l'intent de contraprogramació que va patir l'activitat per part del col·lectiu Toma la Plaza després de rebre,  per part d’algú dels assistents a la reunió oberta que convocà la Plataforma la semana anterior,  la informació  de que s'anaven a realitzar les columnes. Tant la persona que va filtrar la informació, com els que la van aprofitar han demostrat a les clares què són  i fins a on es pot comptar amb ells.
 

La segona qüestió és la denúncia pública que mereix l'actuació de l'organització Republicans que, sense participar ni implicar-se per res en la realització de l'activitat, es van limitar a acudir a la convocatòria per a repartir per les voreres les seues octavetes  i quan van acabar amb elles no van tenir ni la decència de quedar-se fins al final de la marxa i es van anar.   
 

Malgrat tot i creient necessari situar la crítica oportuna, insistim en la intrascendència pràctica d'aquestes actituds.

Alacant: històrica jornada de lluita de la classe obrera

La Vaga del 14N ha estat, a l’igual que el 29S o el 29N, una jornada històrica per a la classe obrera i per a l’acumulació de forces a la ciutat d’Alacant. La classe obrera va saber respondre amb responsabilitat a les contínues agressions del capital, i les organitzacions de classe realitzaren un treball magnífic en la difusió de la Vaga, en la combativitat dels piquets, i en les massives mobilitzacions.

El transport, paralitzat

La lluita començà ben enjorn. Els primers piquets asseguraren el compliment dels serveis mínims a Correus i a Inusa. A la central postal, el 90% del torn de nit secundà la vaga, i només 5 treballadores acudiren als seus llocs, segons va poder comprovar el Comitè d’Empresa. A partir de les 5:00 del matí, l’activitat dels piquets es multiplicà, traslladant-se a les cotxeres de Masatusa i l’Alcoiana. Amb una forta i digna  presència sindical, les pìquets asseguraren el compliment dels abusius serveis mínims (25%) , i anunciaren el que serà el proper conflicte laboral a la comarca, ja que el conveni a l’empresa expira i la intenció de l’empresa és allargar la signatura d’un nou conveni i empitjorar les condicions laborals. Juntament amb les treballadores de l’empresa de transport, desenes de persones acompayaren el piquet, en una forta mostra de solidaritat de classe.

A més del bus, es va paralitzar el tramvia i en el trenet, amb un seguiment superior al 75% ; també es va paralitzar completament el transport ferroviari, cancel·lant-se totes les connexions amb Madrid i Barcelona i funcionant només els serveis mínims en les rodalies Alacant-Múrcia i Alacant-Sant Vicent. A l’aeroport de l’Altet ja s’havien suspès amb anterioritat una gran quantitat de vols, i al port només es va descarregar un vaixell.

Els polígons, sense activitat

Després dels piquets matinals al transport, l’activitat es traslladà als polígons. Grans empreses com Alcoa o Cemex es van paralitzar, i a la resta d’empreses l’activitat va disminuir considerablement, amb un seguiment d’entre el 50 i el 70%.

Els piquets informatius contiuaren la seua tasca a la Universitat d’Alacant. Allà, es bloquejaren amb barricades dues entrades i un piquet informatiu es concentrà a una tercera porta d’accés. També es tancaren les portes peatonals i només una porta de servei romangué oberta. L’activitat a la Universitat d’Alacant va ser inexistent, a l’igual que a la resta de centres educatius, on la Vaga tingué un seguiment del 60% en tots els nivells, una xifra similar a la sanitat.

A les 9:30 partiren des de diferents punts de la ciutat els 4 piquets informatius, que es trobarien passades les 12:00 al centre d’Alacant. El més nombrós va ser el que partí de la Universitat, que començà amb 300 persones i que sumà fins a 500 al llarg del seu recorregut..

Una manifestació massiva per cloure la jornada de lluita obrera

La jornada de lluita conclogué a la vesprada, amb una manifestació massiva i combativa. 100.000 persones van marxar entre Renfe i l’Esplanada, en una marxa que va paralitzar els accessos a la ciutat i reduí considerablement l’activitat dels comerços esquirols. A la mobilització, les organitzacions de classe de la ciutat agrupades al voltant de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades agruparen milers de persones en diversos blocs molt combatius; així, els CUO, el Pcpe o l’Esquerra Independentista marxaren amb pancarta i consignes pròpies, a l’igual que Esquerra Unida.

Agressions i intimidacions policials

D’altra banda, els piquets violents patrono-policials van fer acte de presència al llarg de tota la jornada. Ben enjorn, ja al primer piquet de correus, van començar a espentar els membres del piquet, per tal de provocar alguna reacció i començar a carregar. Els piquets van actuar amb serietat i disciplina i no van caure en les provocacions policials. Malgrat això, la Policia Nacional va agredir a 1 militant d’Endavant i 2 militants d’Arran quan a les 4:00 es dirigien a les cotxeres dels transports urbans de Masatusa; quan es dirigien al seu cotxe, una furgoneta d’antiavalots es va aturar i, porra en mà, va colpejar els 3 militants mentre els anunciava que “esto es para que sepáis aquí quién manda”. Un dels agressors, conegut popularment com “farlopas” va poder ser identificat.

Al llarg de tota la nit la policia secreta va acompanyar els cotxes dels piquets, i al matí militants independentistes es van haver d’encarar i increpar a dos secretes que els perseguien quan es dirigien a casa a descansar. La justícia poètica va comparèixer a la matinada, quan un Policia Nacional motoritzat va tenir un seriós accident de trànsit.