Una trentena de persones s’aplegà dissabte passat a la Cantonà de l’Empedrat d’Ibi per escoltar i participar la xarrada sobre el TTIP que organitzava el col•lectiu Saginosa conjuntament amb l’Esquerra Independentista del Sud. Després d’una introducció on ens felicitàvem per l’existència d’aquest nou espai de contrapoder a la comarca de l’Alcoià-Comtat, el nostre company va realitzar un recorregut per la història del sistema capitalista que ens portà finalment a analitzar què suposarà per a les vides de la classe treballadora catalana el TTIP.
Un dels primers punts que es va analitzar fou la progressiva rebaixada de les condicions de vida per a la classe treballadora fruït d’una “harmonització” de les normatives laborals de les treballadores dels estats de la UE amb els EE.UU que afectaria directament a qüestions com el dret a l’organització sindical o a la negociació col•lectiva. A més, la privatització dels serveis com ara l’educació, la sanitat o l’aigua inserides en una dinàmica d’acumulació per despossessió i l’agudització dels seus efectes en termes de feminització de la pobresa i increment de la doble explotació de les dones a les esferes productiva i reproductiva, la pèrdua de sobirania dels pobles i estats davant les multinacionals mitjançant mecanismes com les clàusules d’irrevocabilitat o l’ISDS, i els efectes que a nivell medi-ambiental pot provocar el TTIP, van ser algunes de les previsibles conseqüències de l’acord de lliure comerç i inversions que es tractaren durant la xarrada.
Per concloure es va analitzar què més enllà de la signatura del TTIP la qüestió real és que es tracta d’un moviment de les burgesies europees i estadounidenses fruït d’una nova etapa de reconfiguració del capitalisme a escala global i de la necessitat que a nivell geopolític tenen els EE.UU de recuperar la seua hegemonia. I que per tant, fer front al TTIP vol dir fer front a la UE, l’euro i l’OTAN. Que cap opció socialdemòcrata es pot plantejar com a una alternativa real ni tampoc el fet que un país s’opose al TTIP, perquè la qüestió no és si es pot aturar l’acord en sí, sinó com construir un contrapoder que ens permeta fer front a aquesta nova agressió capitalista i patriarcal. Que tenim l’exemple de la Constitució Europea, que finalment va estar aprovada en forma de Tractat de Lisboa i que per tant cal fugir de debats jurídics i técnis per plantejar-los en termes de correlació de forces.
És a dir, que la qüestió és quin tipus de poder té la capacitat per fer front a aquest monstre anomenat TTIP i aquest és únicament el poder popular, la creació de fórmules d’organització ja siguen sindicals, veïnals, juvenils, de dones, culturals o de defensa del territori que tracen una estratègia comuna cap a la seua emancipació. En definitiva, la Unitat Popular.
