La independència és una eina per canviar-ho tot [Crònica]

El passat dimarts 8 d’octubre, vespra de la Diada Nacional del País Valencià, la diputada de la CUP-AE Isabel Vallet va visitar Alacant per a presentar la campanya Independència per canviar-ho tot i explicar les anàlisis que l’Esquerra Independentista fa de l’actual situació política als Països Catalans.

Per a començar l’acte, un representant de l’Esquerra Independentista del Sud, l’espai que coordina l’activitat política de les assemblees comarcals d’Endavant, Arran i el Sepc, va explicar la intensa feina desplegada en els darrers anys, tant en els espais unitaris com ara el Moviment de Resistència Global, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades o el Casal Popular Tio Cuc, com en la pròpia dinàmica de les organitzacions, amb una gran quantitat d’activitat interna (formació, debat, coordinació) com externa (xarrades, manifestacions, agitació…) en els diferents eixos de treball de l’Esquerra Independentista: feminisme, construcció nacional i lluita pel socialisme.

Isabel Vallet, per la seua banda, indicà les grans desconfiances de l’Esquerra Independentista respecte a un procés sobiranista institucional i interclassista. La diputada raonà que aquest procés està dirigit per partit i institucions, i no per les classes populars; uns partits que porten 30 anys pactant per mantenir l’autonomisme i els seus privilegis classistes, i que al mateix temps que fan grans declaracions continuen desnonant famílies, privatitzant serveis públics, retallant drets socials, i rescatant bancs i grans empreses. En aquest sentit, Vallet incidí en que aquesta dirigència burgesa vol plantejar la independència com un projecte enganyosament neutral, amagant els seus interessos de classe i ocultant baix el lema “primer la independència i després ja veurem” el seu veritable projecte de país que apliquen diàriament, fet a mida de l’oligarquia i dels interessos del gran capital; en aquest sentit, recalcà que la desitjada pertinença a la Unió Europea i la negativa a la construcció nacional dels Països Catalans incideixen encara més en el projecte burgès i antidemocràtic, que prioritza el pagament del deute, l’ajuda a la banca i les privatitzacions per damunt d’un veritable i complet procés d’alliberament.

D’aquesta manera, Isabel Vallet plantejà la necessitat que siguen les classes populars i les organitzacions de classe les que lideren un procés de ruptura amb els estats espanyol i francès, amb el capital i amb el patriarcat, des de la mobilització al carrer i la desobediència. Explicant, primer de tot, que els mateixos que desnonen, privatitzen i rescaten bancs són els autèntics enemics de l’autodeterminació dels Països Catalans, que la independència no és un objectiu sinó una eina per a canviar-ho tot i construir un altre model de relacions productives i socials, que cal emplenar de contingut nacional, social i feminista les expressions populars del moviment, i que cal continuar construint espais de contrapoder popular des de la base.

Mobilització en defensa de l’avortament lliure i gratuït [Crònica]

Desenes de persones s’han mobilitzat a Alacant aquest 28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament, seguint la convocatòria de l’Esquerra Independentista del Sud (Endavant, Arran i el Sepc) i del PCPE-CJC; a la cèntrica plaça de Calvo Sotelo una setantena llarga de persones han reivindicat que parir és un dret, no una imposició i contra la privatització dels drets sexuals i reproductius, tal i com es podia llegir a les dues pancartes dels convocants. Els i les militants pels drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos no han parat de cridar consignes al llarg de tota l’hora que ha durat la concetració, com ara “el nostre cos, la nostra decisió”, “patriarcat i capital, aliança criminal”, “sexe quan vull, embaràs quan decidisc”, “fora rosaris dels nostres ovaris” o “anem a cremar la conferencia episcopal per masclista i patriarcal”.

La setmana prèvia a aquesta mobilització ha estat plena de compromís militant, amb una intensa activitat de difusió, agitació i propaganda; centenars de cartells van ser enganxats pels carrers d’Alacant, on també van aparèixer diverses frases a les parets de diferents indrets.

Mobilització antiimperialista contra l’agressió a Síria. Crònica

Al voltant de 200 persones s’han concentrat aquest dimarts 10 de setembre a Alacant convocades pel Moviment de Resistència Global per tal de protestar per l’amenaça d’agressió imperialista contra Síria. En moments en què tant Estats Units com França han anunciat la seua determinació d’atacar el poble de Síria en atenció als seus interessos geoestratègics, el MRG d’Alacant ha volgut recordar que els únics terroristes en aquest planeta són aquelles potències imperialistes que fabriquen i venen armes de tot tipus, realitzen i donen suport a colps d’estat, invadeixen altres països com ara Iraq, Afganistan
o Líbia, i provoquen conflictes entre religions.

La Plaça del Mar ha ressonat amb els continus crits, com ara “contra la barbàrie capitalista, resistència antiimperialista”, “solidaritat amb el poble siri, és lluitar contra el capital”, “OTAN no, bases fora”, o “que visca la lluita del poble siri”. A més d’aquesta primera mobilització antiimperialista, el MRG ha recordat que en cas d’agressió imperialista convocarà una nova mobilització de solidaritat amb Síria l’endemà de l’atac a les 20:00h a la Plaça de Bous d’Alacant.

El Moviment de Resistència Global d’Alacant és l’espai unitari antiimperialista que treballa a la ciutat d’Alacant des de l’any 2000, i en el qual estan integrades l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández, PCPE, CJC, Endavant (OSAN), Marxa Patriòtica i Esquerra Unida.

Pel territori, el treball digne i per la nostra llengua i cultura… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries predominants al país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra: és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.

La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.

El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.

Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme en sintonia amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.

Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua… 
No al turisme de postal!

Mobilització en defensa de la negociació Col·lectiva

Centenars de persones s’han mobilitzat els darrers dies en Alacant en defensa de la negociació col·lectiva i per a denunciar la paràlisi en la negociació d’una gran quantitat de convennis que poden afectar, des de ja mateix, a milions de treballadores a les quals expira el seu marc laboral de referència.

Després d’una primera mobilització realitzada el passat 30 de maig a la seu de la Cambra de Comerç d’Alacant, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades llançà una proposta de treball unitari a les centrals sindicals amb feina a Alacant: CCOO, UGT, Intersindical i CGT. A la crida, només va respondre CCOO, quedant la resta de sindicats al marge no només de la proposta unitària d’acció, sinó de qualsevol acció pròpia en defensa de la negocicació col·lectiva.

Així, el 28 de juny desenes de membres de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades i de CCOO es desplaçaren als polígons del sud de la ciutat a repartir milers d’octavetes i a penjar pancartes a les carreteres d’accés als polígons industrials. El passat 3 de juliol, el Saló d’Actes de CCOO s’omplí per a escoltar la intervenció de Vicent Alcaraz, que amb el seu reconegut i honest bagatge sindical exposà la necessitat dels convennis col·lectius com a ferramenta de la classe obrera per tal de mantenir unes mínimes i dignes condicions laborals, i com les successives reformes laborals primer amb el PSOE i després amb el PP les han destruïdes. Les 125 persones que omplien la sala van plantejar amb entusiasme, en el debat que va cloure l’acte, la seua fermesa a l’hora de defensar en el carrer les xicotetes conquestes laborals aconseguides per la classe treballadora.

Aquestes paraules no caigueren en el buit, i ahir dilluns 8 de juliol més d’un centenar de persones s’han tornat a mobilitzar a Alacant per reivindicar la negociació col·lectiva i denunciar l’ofensiva patronal per tal de deixar milions de treballadores sense la protecció dels seus convennis col·lectius. Al llarg de la concentració, celebrada a les portes de la Cambra de Comerç d’Alacant i en la qual va participar l’Esquerra Independentista com a integrant de la plataforma unitària convocant, es cridaren consignes en defensa dels convennis i contra l’explotació laboral.

Concentració en solidaritat amb la lluita del poble turc. Crònica

Un centenar de persones es van concentrar ahir dilluns 10 de juny convocades pel Moviment de Resistència Global d’Alacant en solidaritat amb la lluita de classe obrera turca i les mobilitzacions populars realitzades a aquell país en els darrers dies, fortament reprimides pel govern d’Erdogan amb el resultat de 4 morts, 43 persones ferides de gravetat, 3 en estat crític i 4177 ateses pels serveis mèdics.

Al llarg de l’hora que durà la concentració, els militants internacionalistes no deixaren de cridar consignes com ara “a Síria no passaran, a Turquia no passaran, a Venezuela no passaran, ni l’imperi ni el capital”, “solidaritat amb el poble turc és lluitar contra el capital” o “visca la lluita de la classe obrera”.

El Moviment de Resistència Global, organisme antiimperialista unitari de la ciutat d’Alacant en el qual participa l’Esquerra Independentista, recordà en el seu manifest que les protestes en la plaça Taksim-Gezi d’Istambul expressen el profund rebuig al govern reaccionari d’Erdogan, a les seues aliances amb la UE i l’OTAN, a la seua intervenció al costat dels fonamentalistes i mercenaris sirians, i a la política privatitzadora del sector públlic turc i les successives reformes laborals al dictat capitalista.

Així mateix, el MRG expressà la seua solidaritat amb el Partit Comunista Turc, amb diverses seus atacades, a l’igual que al centre cultural Nazim Hikmet o el diari Sol.

Desobediència contra la misèria. Crònica

Davant la legalitat d’un estat explotador i unes polítiques de classe que condueixen a la misèria de la classe treballadora, la desobediència no és només un acte legítim, sinó imprescindible per tal de construir des de hui mateix el model socialista que anhelem per als Països Catalans; aquesta és la síntesi que vam extreure després de l’acte organitzat per Endavant (OSAN), Arran i el Sepc ahir divendres 7 de juny a Alacant, en el qual baix el plantejament que “només lluitant tenim futur, desobediència a la misèria”, van intervenir Jesús (membre de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques) i Cuti (integrant del col·lectiu antimilitarista Tortuga i de la campanya per l’Objecció Fiscal).

Al llarg de quasi dues hores de debat, intercanvi d’opinions i d’informació, els ponents van plantejar dues experiències concretes de lluita que qüestionen, des de la desobediència a la legalitat constituïda, alternatives d’intervenció popular. Per un costat, la coneguda acció de la PAH, aturant desnonaments, empoderant les persones maltractades pels bancs i qüestionant el paper rapinyaire dels bancs i l’existència de la propietat privada. Per l’altre, la campanya per l’Objecció Fiscal, que proposa deduir dels nostres impostos la quantitat destinada a la despesa militar i el control social (588 euros anuals per habitant) i transferir-los a projectes socials.