Comunicat de l'Esquerra Independentista de l'Alacantí

Arran l'actuació repressiva del Govern espanyol després de les mobilitzacions durant la inauguració de l'AVE del passat 17 de juny, que ha suposat la detenció i encausament de 4 persones i l'arribada a principis d'octubre a 39 persones de multes de 1000 euros cadascuna, l'Esquerra Independentista del Sud volem fer les següents valoracions: 

1. La protesta i mobilització de la classe treballadora és legítima. En l'escenari d'atur, misèria i precarietat que provoca el capitalisme la resposta de la classe treballadora ha de ser la de l'organització, la represa de la consciència de classe, la mobilització continuada i l'assumpció d'un programa polític que supere l'explotació i la desigualtat: el socialisme. 

2. Malgrat que la mobilització del passat 17 de juny estava oportunament comunicada, la classe treballadora no ha de retre comptes a la legalitat burgesa; les detencions i les posteriors multes no responen a cap violació de cap llei, sinó a la necessitat del capital de frenar i atemorir la mobilització obrera i popular. 

 3. Les 39 multes demostren l'existència de fitxers policials. Cap persona va ser identificada a les portes de Renfe; l'arribada d'aquestes 39 multes, fins i tot a persones que no es trobaven a la mobilització, exemplifica el caràcter selectiu de la campanya repressiva iniciada per la Policia espanyola i la Subdelegació del Govern.

4. Aquesta campanya repressiva té un clar objectiu: assenyalar les organitzacions de classe que treballen a Alacant per destruir el capitalisme i continuar la seua repressió de manera continuada i sistemàtica, quan no de major magnitud, amb l'extensió d'unes lleis que cada vegada més limiten el lliure exercici d'expressió, opinió i manifestació. 

 5. En aquest context repressiu, l'Esquerra Independentista del Sud patim, com la resta d'organitzacions de classe i combatives de la ciutat, la persecució policial i governamental espanyola. Dues militants independentistes es troben entre les 39 persones multades, en una continuació de l'assetjament permanent contra l'Esquerra Independentista del Sud: en el darrer any, hem patit 29 identificacions, 3 agressions policials, 7 seguiments a activitats polítiques, 3 seguiments a la vida personal dels militants, així com diverses vexacions i insults. 

6. Reafirmem el nostre compromís de treball de denúncia unitari mitjançant l'espai creat entre el Moviment de Resistència Global i el Front Antirepressiu; un espai unitari que s'ha de fonamentar en la lleialtat, el debat honest i el respecte a les decisions acordades en les assemblees. Així mateix, animem a la participació en la concentració convocada per aquest espai unitari a la Plaça de la Muntanyeta el proper divendres 18 d'octubre a les 19:00h, sota el lema No a la repressió! No als muntatges policials! La lluita és l'únic camí! 

Alerta Solidària 
Arran
Endavant (OSAN)
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Alacant, 14 d'Octubre de 2013

Massiva jornada de denúncia antiimperialista pel 12 d’Octubre [Crònica]

Una nova jornada de lluita antiimperialista i solidaritat internacionalista s’ha desenvolupat aquests 11 i 12 d’Octubre a la ciutat d’Alacant, organitzada pel Moviment de Resistència Global d’Alacant en el marc de les jornades 12 d’Octubre, res a celebrar, molt a denunciar. Per tercer any consecutiu, l’organisme unitari antiimperialista de la ciutat ha aconseguit sumar centenars de persones en la denúncia de més de 500 anys d’explotació i genocidi a Amèrica Llatina. Enguany el MRG-Alacant ha fet un salt endavant, ampliant l’abast polític de la jornada i mobilitzant més gent que mai.

El divendres 11, el MRG convidà a Marco Reinero Monealegre, líder camperol, treballador del Tolima i membre de la Marxa Patriótica. En la seua xarrada sobre la lluita camperola i el conflicte polític a Colòmbia, a la qual acudiren més de 50 persones, contextualitzà el sorgiment de la resistència camperola en els anys 40, arran de les massacres governamentals a pagesos; explicà els diferents mecanismes violents amb què el Govern colombià i els paramilitars expulsen i desplacen els camperols de les seues terres, i incidí en la massacre als membres de la Unió Patriòtica. Reinero denuncià com l’oligarquia colombiana vol exterminar el camperolat per tal de convertir el 46% de les terres del país en explotacions mineres. Per a finalitzar la seua xarrada, llançà un missatge per a l’alliberament d’Huber Ballesteros, líder camperol empresonat pel govern de Santos.

L’endemà, 12 d’Octubre, el Moviment de Resistència Global convocà una jornada de denúncia a la Plaça d’Amèrica, amb música, paradetes, parlaments i exposicions. A les paradetes de les organitzacions que conformen el MRG (Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández, Endavant, Esquerra Unida, PCPE i CJC) s’hi sumaren Arran, Entrepobles i les associacions equatorianes Abya Yala i Americamanta i la Casa Xile. A més de la lectura del manifest, intervingué el Cónsul d’Equador en Alacant, i les associacions latinoamericanes i Dansant per la Pau oferiren un magnífic espeactacle de balls populars.

La independència és una eina per canviar-ho tot [Crònica]

El passat dimarts 8 d’octubre, vespra de la Diada Nacional del País Valencià, la diputada de la CUP-AE Isabel Vallet va visitar Alacant per a presentar la campanya Independència per canviar-ho tot i explicar les anàlisis que l’Esquerra Independentista fa de l’actual situació política als Països Catalans.

Per a començar l’acte, un representant de l’Esquerra Independentista del Sud, l’espai que coordina l’activitat política de les assemblees comarcals d’Endavant, Arran i el Sepc, va explicar la intensa feina desplegada en els darrers anys, tant en els espais unitaris com ara el Moviment de Resistència Global, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades o el Casal Popular Tio Cuc, com en la pròpia dinàmica de les organitzacions, amb una gran quantitat d’activitat interna (formació, debat, coordinació) com externa (xarrades, manifestacions, agitació…) en els diferents eixos de treball de l’Esquerra Independentista: feminisme, construcció nacional i lluita pel socialisme.

Isabel Vallet, per la seua banda, indicà les grans desconfiances de l’Esquerra Independentista respecte a un procés sobiranista institucional i interclassista. La diputada raonà que aquest procés està dirigit per partit i institucions, i no per les classes populars; uns partits que porten 30 anys pactant per mantenir l’autonomisme i els seus privilegis classistes, i que al mateix temps que fan grans declaracions continuen desnonant famílies, privatitzant serveis públics, retallant drets socials, i rescatant bancs i grans empreses. En aquest sentit, Vallet incidí en que aquesta dirigència burgesa vol plantejar la independència com un projecte enganyosament neutral, amagant els seus interessos de classe i ocultant baix el lema “primer la independència i després ja veurem” el seu veritable projecte de país que apliquen diàriament, fet a mida de l’oligarquia i dels interessos del gran capital; en aquest sentit, recalcà que la desitjada pertinença a la Unió Europea i la negativa a la construcció nacional dels Països Catalans incideixen encara més en el projecte burgès i antidemocràtic, que prioritza el pagament del deute, l’ajuda a la banca i les privatitzacions per damunt d’un veritable i complet procés d’alliberament.

D’aquesta manera, Isabel Vallet plantejà la necessitat que siguen les classes populars i les organitzacions de classe les que lideren un procés de ruptura amb els estats espanyol i francès, amb el capital i amb el patriarcat, des de la mobilització al carrer i la desobediència. Explicant, primer de tot, que els mateixos que desnonen, privatitzen i rescaten bancs són els autèntics enemics de l’autodeterminació dels Països Catalans, que la independència no és un objectiu sinó una eina per a canviar-ho tot i construir un altre model de relacions productives i socials, que cal emplenar de contingut nacional, social i feminista les expressions populars del moviment, i que cal continuar construint espais de contrapoder popular des de la base.

Mobilització en defensa de l’avortament lliure i gratuït [Crònica]

Desenes de persones s’han mobilitzat a Alacant aquest 28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament, seguint la convocatòria de l’Esquerra Independentista del Sud (Endavant, Arran i el Sepc) i del PCPE-CJC; a la cèntrica plaça de Calvo Sotelo una setantena llarga de persones han reivindicat que parir és un dret, no una imposició i contra la privatització dels drets sexuals i reproductius, tal i com es podia llegir a les dues pancartes dels convocants. Els i les militants pels drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos no han parat de cridar consignes al llarg de tota l’hora que ha durat la concetració, com ara “el nostre cos, la nostra decisió”, “patriarcat i capital, aliança criminal”, “sexe quan vull, embaràs quan decidisc”, “fora rosaris dels nostres ovaris” o “anem a cremar la conferencia episcopal per masclista i patriarcal”.

La setmana prèvia a aquesta mobilització ha estat plena de compromís militant, amb una intensa activitat de difusió, agitació i propaganda; centenars de cartells van ser enganxats pels carrers d’Alacant, on també van aparèixer diverses frases a les parets de diferents indrets.

Mobilització antiimperialista contra l’agressió a Síria. Crònica

Al voltant de 200 persones s’han concentrat aquest dimarts 10 de setembre a Alacant convocades pel Moviment de Resistència Global per tal de protestar per l’amenaça d’agressió imperialista contra Síria. En moments en què tant Estats Units com França han anunciat la seua determinació d’atacar el poble de Síria en atenció als seus interessos geoestratègics, el MRG d’Alacant ha volgut recordar que els únics terroristes en aquest planeta són aquelles potències imperialistes que fabriquen i venen armes de tot tipus, realitzen i donen suport a colps d’estat, invadeixen altres països com ara Iraq, Afganistan
o Líbia, i provoquen conflictes entre religions.

La Plaça del Mar ha ressonat amb els continus crits, com ara “contra la barbàrie capitalista, resistència antiimperialista”, “solidaritat amb el poble siri, és lluitar contra el capital”, “OTAN no, bases fora”, o “que visca la lluita del poble siri”. A més d’aquesta primera mobilització antiimperialista, el MRG ha recordat que en cas d’agressió imperialista convocarà una nova mobilització de solidaritat amb Síria l’endemà de l’atac a les 20:00h a la Plaça de Bous d’Alacant.

El Moviment de Resistència Global d’Alacant és l’espai unitari antiimperialista que treballa a la ciutat d’Alacant des de l’any 2000, i en el qual estan integrades l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández, PCPE, CJC, Endavant (OSAN), Marxa Patriòtica i Esquerra Unida.

Pel territori, el treball digne i per la nostra llengua i cultura… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries predominants al país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra: és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.

La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.

El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.

Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme en sintonia amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.

Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua… 
No al turisme de postal!

Mobilització en defensa de la negociació Col·lectiva

Centenars de persones s’han mobilitzat els darrers dies en Alacant en defensa de la negociació col·lectiva i per a denunciar la paràlisi en la negociació d’una gran quantitat de convennis que poden afectar, des de ja mateix, a milions de treballadores a les quals expira el seu marc laboral de referència.

Després d’una primera mobilització realitzada el passat 30 de maig a la seu de la Cambra de Comerç d’Alacant, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades llançà una proposta de treball unitari a les centrals sindicals amb feina a Alacant: CCOO, UGT, Intersindical i CGT. A la crida, només va respondre CCOO, quedant la resta de sindicats al marge no només de la proposta unitària d’acció, sinó de qualsevol acció pròpia en defensa de la negocicació col·lectiva.

Així, el 28 de juny desenes de membres de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades i de CCOO es desplaçaren als polígons del sud de la ciutat a repartir milers d’octavetes i a penjar pancartes a les carreteres d’accés als polígons industrials. El passat 3 de juliol, el Saló d’Actes de CCOO s’omplí per a escoltar la intervenció de Vicent Alcaraz, que amb el seu reconegut i honest bagatge sindical exposà la necessitat dels convennis col·lectius com a ferramenta de la classe obrera per tal de mantenir unes mínimes i dignes condicions laborals, i com les successives reformes laborals primer amb el PSOE i després amb el PP les han destruïdes. Les 125 persones que omplien la sala van plantejar amb entusiasme, en el debat que va cloure l’acte, la seua fermesa a l’hora de defensar en el carrer les xicotetes conquestes laborals aconseguides per la classe treballadora.

Aquestes paraules no caigueren en el buit, i ahir dilluns 8 de juliol més d’un centenar de persones s’han tornat a mobilitzar a Alacant per reivindicar la negociació col·lectiva i denunciar l’ofensiva patronal per tal de deixar milions de treballadores sense la protecció dels seus convennis col·lectius. Al llarg de la concentració, celebrada a les portes de la Cambra de Comerç d’Alacant i en la qual va participar l’Esquerra Independentista com a integrant de la plataforma unitària convocant, es cridaren consignes en defensa dels convennis i contra l’explotació laboral.