[Comunicat] Feminicidi al Campello

El passat diumenge 19 de febrer una dona de 79 anys ha estat assassinada al País Valencià. L’assassinat, a mans del seu marit, ha tingut lloc al Campello (l’Alacantí) a la residència de persones grans on ambdós vivien. Des d’Arran condemnem el terrorisme masclista que, cada vegada més, afecta dones de totes les franges d’edat.

Malauradament aquest cas se suma al de moltes altres dones que són mortes pels seus agressors. Des que va començar el 2017 es comptabilitzen 2 dones assassinades per violència masclista als Països Catalans, dada que s’uneix a les 36 agressions mortals de 2016. Fets que s’uneixen a les violacions que sovint queden silenciades, com les del 21 de gener al metro de València i a la ciutat de Girona, i que són una mostra més de la violència que patim pel simple fet de ser dones. Les xifres constaten que no es tracta d’un fet aïllat sinó que la violència de gènere és una de les cares més aberrants i visibles del patriarcat. Un sistema d’opressió i dominació cap a les dones que, de manera més o menys evident, sempre es manifesta en forma de violència com per exemple la divisió sexual del treball, la pressió estètica o les constants restriccions a decidir sobre els nostres cossos.

El patriarcat sotmet de manera violenta la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Dins d’aquests models d’opressió cal fer especial atenció al model de relacions sexoafectives basat en la coerció i on la gelosia, la dependència, el control, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, no podem oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa i algunes d’aquestes ni tan sols es consideren agressions masclistes per part de les institucions. Per això un dia més hem de dir ben alt que no morim, ens maten.

Hem d’acabar amb aquest sistema que ens oprimeix com a dones, que ens menysté i que ens assassina. I per a aconseguir-ho cal fer visibles totes les cares de la violència masclista: des dels atacs en el món laboral, a la pressió per seguir uns cànons de bellesa, etc. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, que siguen apoderadors i respectuosos, i que aquestes pràctiques abracen tots els espais en què vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. Teixim xarxes de suport mutu, apoderem-nos i defensem-nos juntes de les violències que ens ataquen cada dia.

Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Alacant, 21 de febrer de 2017

[Comunicat] Prou impunitat policial, prou complicitat amb el feixisme!

Des de l’Esquerra Independentista volem posar de manifest que l'aparent normalitat democràtica que el mal anomenat govern del canvi al País Valencià ha volgut vendre dels actes de la diada 9 d'octubre no és real.

Així ho evidencia la connivència en la participació d'organitzacions feixistes com España 2000, Alianza Nacional, el GAV o VOX a la processó cívica institucional. Aquests grupuscles continuen desfilant, tot i comptar amb nombroses denúncies per amenaces i agressions. Tot i això, la novetat des de fa un parell d'anys és que ja hi ha gent que els planta cara al carrer, i cada vegada els resulta més incòmode eixir a manifestar-se. El que no ha canviat amb el nou govern del canvi a la ciutat de València és que les identificacions i la repressió policial continua assenyalant i perseguint el moviment antifeixista.

Que les coses no han canviat gaire també ho demostren els fets ocorreguts després de la manifestació de la vesprada, la qual es va desenvolupar sense cap incident remarcable i on la militància idependentista i antifeixista va patir una greu persecució policial. Abans de començar la manifestació es van produir identificacions i retencions per requisar els pals de les banderes, i curiosament només es van realitzar en el nostre bloc. Va ser una vegada finalitzada aquesta quan dues línies de policia nacional, una per cada costat, feren seguiment al conjunt de les participants que abandonaven la manifestació fins que van arribar a una zona on hi havia quatre furgons de la policia nacional esperant-les. En primer lloc, van identificar i escorcollar una militant, i tot seguit les persones que l'acompanyaven van ser obligades a posar-se contra la paret per procedir a les corresponents identificacions i escorcolls.

Durant aquestes, la violència policial va ser una constant, van agredir diverses militants de l'Esquerra Independentista i es van encarar amb una companya tot espentant-la i agafant-la del pit. Una altra militant va ser agafada pel braç i llançada a terra per a després ser escorcollada i identificada a banda del grup i ser amenaçada d'una possible multa per desobediència. Un nou muntatge policial.Al mateix temps, a uns altres carrers de la ciutat de València es produïa una agressió feixista i homòfoba per part d'una colla de neonazis que va assaltar dues persones a crits de “catalufo de mierda” i “guarro”, les quals havien participat de la manifestació de la vesprada. La impunitat de les actuacions dels grups feixistes que lliurement es mouen per la ciutat contrasta amb la vigilància, el control i la persecució policial que hem patit per l'únic fet de manifestar-nos.

És per això que volem denunciar l'actuació tant dels cossos repressius de l'estat, com dels governs municipal i autonòmic valencians que per la via de la indiferència i sota una aparent normalitat democràtica han emparat indirectament les agressions feixistes i han deixat via lliure a una actuació policial arbitrària.

Exigim, per tant, que aquestes agressions siguen perseguides i investigades i que la ciutat que va veure néixer una Primavera Valenciana no continue sent, malgrat suposats canvis polítics, un terreny d'impunitat policial i feixista. Tanmateix no confiem que això es duga a terme, perquè les clavegueres de l'estat capitalista espanyol són molt profundes i fan molta pudor, perquè la connivència entre la policia i l'aparell judicial no és nova al regne d'Espanya.

Denunciem aquestes agressions de les forces d'ocupació i dels grupuscles feixistes, simplement perquè en quede constància, però no tenim cap esperança que els mateixos partits polítics que miren cap a un altre costat, o els mitjans de comunicació que criminalitzen els i les joves, o els empresaris que financien els feixistes, o els policies que els alenen, facen res per evitar-ho. Per això fem una crida a perdre la por i a l'organitzar-nos per a recuperar els carrers.

Reivindiquem com sempre el lema triat pel moviment antifeixista per la diada del 9 d'octubre: els carrers seran sempre nostres! Prou impunitat!

Com deia el poeta de Burjassot,

«No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.»

Nou muntatge policial a Alacant [Comunicat]

Una vegada més ens trobem davant un cas de muntatge policial a la ciutat d'Alacant. Aquesta vegada es tracta d'una condemna econòmica arbitrària que la policia nacional ha imposat als moviments socials de la ciutat.

El 22 de març de 2014 es convoquen a Alacant una manifestació i una concentració en solidaritat amb les marxes de la dignitat. A la concentració de la Plaça de bous convocada pel col·lectiu Vinalopó Antifeixista assisteixen 4 militants d'Arran amb la desconeixença que la concentració no estava autoritzada, per la qual cosa el dispositiu policial que hi havia superava el nombre de manifestants.

Quan les militants van desestimar participar de la concentració la Policia es va acostar per preguntar-los el motiu de la seua presència allà i aquestes van respondre que esperaven l'autobús. L'estètica de les militants adés citades coincidía con la de una concentración no autorizada que había en la misma plaza i, per tant, les forces de seguretat van procedir a identificar-les. Encara que la resposta del grup de militants demanava pels motius de la identificació i les referències estètiques de les quals la Policia feia esment la resposta d'aquesta va ser me has tocado los cojones y si me los quieres tocar te los voy a tocar yo a ti antes, si fa no fa.

La identificació de 3 persones va tenir lloc a la Plaça de bous mentre que la persona que s'havia dirigit anteriorment a la Policia va ser apartada i escorcollada minuciosament. En finalitzar l'escorcoll i per ordre policial les militants van abandonar la plaça sense cap confrontació.

Mesos després la Policia va sotmetre la militant adés citada a un muntatge acusant-la d'haver-se negat a identificar-se i cridar l'atenció de les persones que es trobaven en aquell moment a la via tot sancionant-la amb 80 euros de multa. Cal remarcar que en el moment de l'escorcoll no es va informar sobre cap multa ni se li va mostrar cap document per a signar. Després de tots els procediments de reclamació pertinents per via judicial a hores d'ara la militant en qüestió ha de procedir al pagament o patirà un embargament.

No és la primera volta que l'Esquerra Independentista de l'Alacantí ni el moviment antifeixista pateix les conseqüències de la repressió, l'arbitrarietat i els muntatges policials. Per això fem públics i denunciem aquests fets per demanar una vegada més:

PROU MUNTATGES POLICIALS! LA SOLIDARITAT ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA!

Alacant, abril de 2016

8 DE MARÇ, DIADA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES

Només nosaltres les dones de classe treballadora trobem en la desgràcia de ser les doblement
explotades pel capitalisme i el patriarcat, la virtut de ser l'únic subjecte polític amb capacitat
per poder aturar, bloquejar, paralitzar i enderrocar des de dos espais o esferes d'acció, aquests
sistemes d'opressió. Quan diem, llavors, que juntes som més fortes no ho fem només com a
consigna, us volem transmetre a vosaltres, les dones encara no organitzades, que tenim a les
nostres mans la força per construir una societat nova i lliure de qualsevol forma de violència
masclista.

Ara, que d'una banda, veiem com el terrorisme patriarcal s'organitza per assegurar la continuïtat
dels privilegis masculins i que, d'altra, trobem com els discursos més “progressistes” se'n fan
ressò de la dels feminicidis sense aprofundir en la causa real d’aquests, cal recordar perquè
estem ací i quin és el sentit d'eixir al carrer cada 8 de març. Ni festiu, ni folklòric, ni de
celebració. El nostre 8 de març feminista i combatiu es reconeix en els orígens d'aquesta diada,
en les vagues i protestes protagonitzades per les obreres del tèxtil a Nova York o el 8 març de
1917 a Sant Petesburg. Trenquem amb el silenci al qual la construcció patriarcal de la història
ens sotmet per reconéixer-nos en el passat i el present de cada dona lluitadora.

Als Països Catalans les dones cobrem de mitjana un 20% menys que els homes. La divisió
sexual del treball ens força a assumir tot el treball de reproductiu que, invisibilitzat des de la
llar, representa la base per al manteniment de la vida de les persones que sustenten el sistema
capitalista. A sobre, tenim pitjors condicions de treball, i se'ns obliga a una bona presència, a un
bon somriure, a complir amb unes pressions estètiques i se'ns assetja sexualment de cambreres
a un bar, d'infermeres, de dependents de roba o de caixeres d'un supermercat. Se'ns exigeix el
doble de treball que als homes per ser la meitat de visibles i reconegudes que ells i, a més
d'ocupar els treballs més precaris, protagonitzem els índexs d'atur de llarga durada més elevats,
així com de pobresa i d’exclusió social.

Desobediència davant les seues institucions d'opressió, siguen estatals, autonòmiques,
eclesiàstiques, escolars o els mitjans de comunicació. Autodefensa individual i col·lectiva per
respondre directament i amb contundència a les agressions, perquè no tinguem por quan tornem
soles a casa, per ocupar l'espai públic amb plena llibertat reivindicant que el carrer i la nit són i
seran nostres. Autoorganització com a única alternativa per no sentir-nos soles, per saber que
en som moltes, que no són problemes individuals sinó polítics, per trencar amb l'aïllament i
com a base per a l'estructuració del conjunt del nostre moviment. Perquè els Països Catalans
seran feministes o no seran.

El 8 de març i la resta de l'any: JUNTES SOM MÉS FORTES!

  ORGANITZACIÓ I AUTODEFENSA FEMINISTA!

Assasinat d'una dona a Elx [Comunicat]

El passat dilluns 2 de novembre, una dona, de 42 anys, ha estat assassinada al País Valencià, concretament al municipi d’Elx (Baix Vinalopó) a mans del seu company, de 46 anys, el qual li ha colpejat fins a deixar-la sense vida. Des d’Arran volem manifestar la nostra més rotunda condemna davant aquestos assassinats per violència de gènere.

Malauradament aquestos casos se sumen al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors. Concretament, durant el 2015 es va comptabilitzar la tràgica xifra de 17 dones assassinades per violència masclista als Països Catalans. Així doncs, constatem que no es tracta d’un fet aïllat i veiem com la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió i dominació, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència com ho són, també, la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

Dins d’aquests models d’opressió i dominació del patriarcat, també cal fer esment al model de relacions sexo-afectives i relacional basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

El patriarcat sotmet de manera violenta a la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Cal acabar d’una per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també amb la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors. Als Països Catalans i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin apoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en què el patriarcat ens oprimeix i es retro-alimenta. Així mateix, l’única manera possible de donar resposta a aquesta violència ha de ser a través de l’apoderament i l’autodefensa de les dones. Perquè només sent dones vertaderament autònomes podrem ser lliures.

Contra les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.

Cap agressió sense resposta. Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Al País Valencià, 2 de novembre de 2015

Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó [ACCIÓ i COMUNICAT]

22 anys han passat de l'assassinat del company Guillem Agulló i Salvador. Algunes de les militants que actualment conformomem l'assemblea d'Arran a la comarca de l'Alacantí ni tan sols havíem nascut quan el feixisme el va assassinar aquell 11 d'abril de 1993 a Montanejos i altres gairebé ens iniciavem a l'escola quan ell ja era un jove lluitador antifeixista i independentista.

Tot i això, ens el sentim tan a prop que la impunitat de la qual gaudeixen ara els seus assassins i la ràbia que la seua mort va despertar i encara desperta, s'han transformat per nosaltres en força i coratge per continuar endavant i assolir els mateixos objectius pels quals ell va donar la vida: uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d'opressió. No hi ha doncs, ni hi haurà, cap militant de l'organització juvenil a l'Esquerra Independentista que no conega la seua història, que no necessite recuperar la seua memòria, la dignitat i l'empenta de les que lluiten fins a les últimes conseqüències, de les que mai es rendeixen.

És per això que 22 anys després volem mantenir viva la flama de la seua lluita amb aquest mural, perquè a l'Alacantí ni oblidem ni perdonem, perquè el combat antifeixista continua i perquè per nosaltres Guillem Agulló és molt més que un jove que ha passat a la història. Per a les joves d'Arran, parlar del Guillem vol dir parlar de joventut, de consciència de classe, de Països Catalans, de feminisme, d'anticapitalisme, de lluita al carrer i d'antifeixisme.

Per ell, i per totes les caigudes en combat contra el feixisme. El millor homenatge: continuar fins a la victòria.

Guillem Agulló: Ni oblit, ni perdó!

Davant l'assassinat de 3 dones al País Valencià [Comunicat]

Hui, dimarts 10 de març, han estat dues les dones assassinades al País Valencià durant la setmana, i possiblement hi haja una tercera. La primera ha estat una dona a Xàbia (Marina Alta) que va morir ahir després que el seu company l’haguera agredit brutalment feia uns dies. El segon cas ha sigut el d’una dona britànica que va ser assassinada al setembre però el cos de la qual ha sigut trobat hui a Algorfa (Baix Segura), després que l’assassí li ho comunicara a la policia en ser detingut. I, hi ha una tercera investigació d’una jove de 20 anys que ha caigut des del balcó de sa casa, a Alaquàs (l’Horta), mentre discutia amb el seu company. Des d’Arran volem manifestar la nostra més rotunda condemna davant aquestos assassinats per violència de gènere.

Malauradament aquestos casos se sumen al de moltes altres dones que són assassinades pels seus agressors. Concretament, durant el 2014 es va comptabilitzar la tràgica xifra de 26 dones assassinades per violència masclista als Països Catalans; una xifra que aquest 2015 ja ha arribat a sis. Així doncs, constatem que no es tracta d’un fet aïllat i veiem com la violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió i dominació, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència com ho són, també, la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa o les constants restriccions a l’exercici del dret a decidir sobre els nostres propis cossos.

Dins d’aquests models d’opressió i dominació del patriarcat, també cal fer esment al model de relacions sexo-afectives i relacional basat en la coerció. Un model on la gelosia, la dependència, el control, l’autolimitació, la passivitat i, en darrer terme, les agressions físiques i psíquiques formen part d’una realitat quasi sempre silenciada. En aquest sentit, cal no oblidar que la majoria d’agressions masclistes resten silenciades, precisament pel control que aquest sistema de valors ens imposa; així com també que el 70% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció als Països Catalans. I més lamentable, són les centenars de dones que dia a dia pateixen aquestes violències sense oportunitat de denunciar-ho enlloc.

El patriarcat sotmet de manera violenta a la meitat de la població, les dones, a través de les seues múltiples cares. Cal acabar d’una per totes amb aquest sistema d’opressió per acabar també amb la xacra que suposen desenes de dones assassinades anualment pels seus agressors. Als Països Catalans i arreu. Cal que treballem per construir uns models relacionals allunyats de la dominació, uns models de relació que siguin apoderadors i respectuosos, i cal que hi treballem en cada un dels espais en que vivim: a casa, a la feina, a la universitat i l’escola, als carrers i a tot arreu. I cal al mateix temps que treballem per combatre totes les formes en què el patriarcat ens oprimeix i es retro-alimenta. Així mateix, l’única manera possible de donar resposta a aquesta violència ha de ser a través de l’apoderament i l’autodefensa de les dones. Perquè només sent dones vertaderament autònomes podrem ser lliures.

Contra les violències del patriarcat. Per unes relacions lliures.

Cap agressió sense resposta. Contra les agressions masclistes: autodefensa feminista!

Arran l'Alacantí

País Valencià, 10 de març de 2015